El govern ha d'indemnitzar la família d'un home assassinat per un pres fugitiu
El TSJC condemna Justícia a pagar 350.000 euros per la mort de l'amo d'un bar de València, l'any 2000
El reclús que va cometre l'assassinat va sortir de la presó de Quatre Camins amb un permís penitenciari de sis dies el 17 d'agost de l'any 2000 i ja no va tornar al centre penitenciari, situat a la Roca del Vallès (Vallès Oriental). L'intern, segons va explicar quan va ser jutjat pel crim, va marxar a València per treballar a la verema durant uns mesos, però va acabar assassinant a ganivetades l'amo del bar Nou Capri la matinada del 9 de setembre, quan no feia ni un mes que havia fugit. El reclús va topar amb el propietari del negoci quan aquest acabava d'abaixar la persiana del local i va creure que l'home i els dos clients que l'acompanyaven es mofaven d'ell. Llavors va increpar la víctima, que li va preguntar: «Què m'has dit?» Això va ser suficient perquè el pres es llancés a sobre de l'home i li clavés tres ganivetades amb una navalla, una d'elles al cor. Els serveis d'emergència no van poder fer res per salvar la vida de l'amo del Nou Capri, que tenia 40 anys i dues filles de 12 i 17 anys.
L'Audiència de València va condemnar el reclús per un delicte d'assassinat el febrer del 2003, després que un tribunal popular el declarés culpable del crim. La família de la víctima, però, considerava que la Generalitat també era responsable dels fets en certa manera, ja que el pres va poder cometre el crim perquè va incomplir el permís que se li havia concedit. La dona i les dues filles del propietari del bar Nou Capri van portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que finalment ha condemnat del Departament de Justícia a indemnitzar la família de la víctima amb un total de 350.000 euros. L'alt tribunal català entén que la concessió del permís penitenciari es va ajustar a la legalitat penitenciària, però matisa que aquest fet «no impedeix reconèixer que s'ha creat un risc [...], les conseqüències del qual, precisament per no desvirtuar el sistema de rehabilitació previst en la llei, cal que siguin assumides i suportades per l'administració [...], és a dir, solidàriament per tota la societat». «El permís penitenciari s'ha revelat [en aquest cas] com objectivament inadequat i, per aquest motiu, les conseqüències perjudicials no poden ser assumides de forma exclusiva per la víctima o els seus familiars», hi afegeix el TSJC. En el moment d'assassinar l'amo del bar Nou Capri, el reclús estava complint condemna per diversos delictes. Les últimes sentències dictades contra ell dataven del febrer del 1996, quan va ser castigat amb tres anys de presó per un delicte de lesions, i del març del mateix any, quan se li van imposar ni més ni menys que 33 anys de presó per nou delictes de robatori amb violència, un d'ells intentat.
Un precedent
El crim del bar Nou Capri de València no és l'únic que acaba amb la condemna de la Generalitat. El 2003, per citar un precedent, el TSJC va obligar el Departament de Justícia a indemnitzar amb 220.000 euros la família d'una prostituta que va ser assassinada el 1992 per un pres que estava en règim obert i que l'havia contractat per a un servei sexual. En aquest cas, l'alt tribunal català va considerar que els serveis penitenciaris no havien extremat la vigilància que requeria l'intern, que també complia condemna a la presó de Quatre Camins i arrossegava una llarga carrera delictiva.