Els Agents Rurals van detectar la presència dels dos sospitosos però es van inclinar per la tesi del llamp
Els Mossos van reprendre aquesta línia un cop descartades les causes naturals
Hi van estar a prop. Però ho van descartar. L'informe que el Cos d'Agents Rurals del Departament de Medi Ambient va enviar a la jutgessa de Gandesa el 9 de setembre, en el qual donaven com a causa més probable de l'inici del foc un llamp que va caure sobre un arbre al Pinaret de Don Pedro, recull també la investigació realitzada sobre la presència de dos excursionistes no identificats que eren a la zona el vespre de l'incendi. El testimoni del venedor de la gasolinera d'Horta de Sant Joan que els va vendre la bombona de càmping gas a les 18.20 i el veí que se'ls va trobar en un camí quan fugien del foc un cop declarat l'incendi, passades les 21 hores, situaven els joves prop de la zona on es va declarar l'incendi.
Però els Agents Rurals, en el seu informe, van descartar aquesta línia d'investigació amb tres arguments: mai no s'ha registrat que una bombona de càmping gas hagi desencadenat un incendi, a l'àrea no es van trobar vestigis d'activitat d'acampada, barranquisme ni senderisme i, en últim lloc, perquè a l'hora que van ser vistos pel veí era impossible que haguessin iniciat un incendi i recollit el material d'acampada, i perquè el camí que seguien no era el millor camí de fugida.
En canvi, l'informe es decantava per la tesi que un llamp caigut dies abans sobre un arbre havia iniciat l'incendi. Ho argumentaven perquè els testimonis oculars i bombers arribats en el primer moment, tots menys un, situaven l'inici a prop de la zona del Pinaret de Don Pedro, on hi havia l'arbre partit per un llamp, per les direccions que va seguir l'incendi després, i pels informes estadístics que situen la caiguda de llamps com a causa d'incendis forestals. Segons l'informe, els llamps caiguts en una tempesta (i a la zona n'hi havia hagut sis dies abans) poden provocar un foc que, amb la pluja i la humitat, resta latent sota la fullaraca fins que les condicions meteorològiques el revifen durant els dies següents.
Aquesta explicació, però, no va convèncer el jutjat de Gandesa, que va encarregar a la unitat de medi ambient dels Mossos d'Esquadra un altre informe sobre el possible origen natural de l'incendi. Aquest informe, en què es va fer el peritatge científic de les restes de l'arbre a la UAB, va determinar que l'arbre, efectivament, havia rebut l'impacte d'un llamp setmanes o mesos abans, però per la manera com havia cremat la fusta de l'arbre i per l'estat intern del tronc, la soca i l'arrel es descartava que hagués estat el focus d'un incendi.
A més, la unitat de medi ambient dels Mossos també va recollir testimonis oculars que, al contrari que als Agents Rurals, situaven l'inici del foc en una esplanada contigua al Mas Pixantó entre les 19.30 i les 20 hores. Allà, els Mossos van trobar-hi restes de combustió de llenya i, a uns metres, un nucli de branques de morera. Els Mossos van descriure a la jutgessa dues hipòtesis: o bé l'incendi s'havia declarat de manera simultània en aquestes dues fogueres, fet que indicaria una clara intencionalitat, o bé s'havia iniciat en una foguera i, per una imprudència, s'havia estès també a l'altra i, d'allà, al bosc. En tots dos cassos, l'incendi l'havia provocat la mà humana.
Aquest informe, que és del 23 de novembre, va provocar un gir del cas i va reobrir la hipòtesi dels dos excursionistes, dels quals els Mossos ja sospitaven des que els havien pres declaració els primers dies després de l'incendi. La tesi del llamp, però, havia suspès aquesta línia de treball. Per ordre de la jutgessa de Gandesa, els Mossos d'Esquadra van seguir la pista dels dos excursionistes, els van cridar a declarar altra vegada i els van interceptar les trucades de telèfon, fins que un d'ells va confessar, el passat 7 de gener.
Els agents es defensen
L'Agrupació d'Agents Rurals de CCOO va difondre ahir una carta pública en defensa de la professionalitat dels treballadors del cos. L'agrupació de CCOO nega que s'ocultés l'informe del servei meteorològic estatal Aemet que descartava el llamp com a causa de l'incendi, i diu que es van continuar investigant altres causes.
Un dels detinguts tenia una pistola a casa
Coincidint amb la detenció, el 7 de gener, els Mossos d'Esquadra van escorcollar el domicili de Joan Antoni Paz Mellado a l'Aldea. Segons l'atestat dels Mossos, en la inspecció van trobar a la casa, a més de la càmera i la memòria d'on es van poder extreure les fotos que havia fet de l'incendi i la motxilla encara plena del material de l'excursió, una pistola marca Colt amb dos carregadors del calibre 38 especial amb 48 cartutxos detonadors, a més de dues capses, una amb dues bales del calibre 25 i una altra amb sis bales més. Segons els Mossos, Paz els va dir que la pistola no era seva sinó d'un amic seu que no tenia llicència.
En canvi l'altre detingut, Llorenç Forner, va explicar als Mossos que Paz li havia demanat en una ocasió de quina manera seria possible adquirir una arma, i que la volia per agredir el germà de la seva exdona. Paz, segons consta en el sumari, s'havia separat de la seva dona i té antecedents per violència de gènere.
Paz i Forner s'havien conegut durant un estiu fent de vigilants forestals. Segons ha relatat Paz al jutjat, volien fer una excursió a l'Aneto, però Forner, electricista que treballa per a un constructor, només tenia dos dies de vacances, de manera que van decidir anar fer barranquisme als Ports. Paz li volia ensenyar un barranc que ja coneixia. La versió dels dos difereix a l'hora de qui va encendre el foc. Segons Forner, primer va voler fer una foguera Paz, per escalfar una llauna de menjar precuinat que havien comprat, però no se'n sortia i ho va fer ell després de fer un perímetre de seguretat i tenir dos bidons d'aigua a prop. En canvi, segons Paz, el foc el va fer Forner per iniciativa pròpia, sense avisar-lo ni prendre cap mesura de protecció.
