L’escenari del crim, acotat

La investigació del doble crim de Susqueda avança. Els Mossos han aconseguit acotar la zona on es van disparar els trets que van posar fi a la vida de Marc Hernández i Paula Mas. I també han conclòs que la data del doble assassinat va ser el 25 d’agost al matí, l’endemà del dia que la parella va pujar a Susqueda.

L’escenari del crim se situa a l’entorn del barranc, que arrenca a la font del Borni, a peu de pista, i que desemboca a la riera de Rupit, just al punt on el 26 de setembre es van trobar els cadàvers. L’acotació s’ha fet a través del testimoni d’almenys tres persones que van assegurar que havien sentit trets des de diversos punts de la vora del pantà. Els Mossos han fet una reconstrucció simulació situant alguns agents en cadascun dels punts on eren els testimonis i d’altres a la zona d’on creien que provenia el soroll dels trets. Han cridat des de la zona del barranc de la font del Borni i han comprovat que des dels altres punts els crits es podien sentir a l’uníson.

Dues de les persones que van sentir els trets (tres i un crit) són dos homes que vivien a El Llomar, una masia situada al baixant contrari del barranc de la font del Borni de la riera de Rupit. La font del Borni dista cinc quilòmetres d’El Llomar per la pista forestal. Menys en línia recta.

Un dels testimonis és el propietari del mas, Olivier Max, un ciutadà belga que ha comprat la masia amb la intenció de rehabilitar-la, tot i que, des del juny, quan s’hi va instal·lar, viu en una caseta de fusta. Max diu que el dia que van ressonar els trets ell era arran del pantà, i un amic seu, que llavors també vivia al campament d’El Llomar, també era vora l’aigua, però allunyat d’ell. No va ser fins passats força dies que Max va explicar als Mossos que havia sentit trets, perquè, explica, just aquell dia havia marxat cap a Bèlgica per anar a celebrar l’aniversari del seu fill. Abans de marxar, ell i el seu amic van anar a portar la camioneta a un taller d’Olot i un altre vehicle a un taller d’Anglès perquè els fessin les reparacions pertinents i estiguessin a punt quan tornessin del viatge. Olivier Max no recorda exactament la data de la marxa, però els Mossos han conclòs, a través de diverses comprovacions dels seus moviments i visites als tallers, que el dia dels trets va ser el divendres 25. “Jo pensava que era el dijous 24, però els Mossos em diuen que m’he equivocat de dia”, assenyala.

Max explica que quan va sentir els trets no va malpensar, perquè a la zona van molts caçadors –dijous, mentre érem a la masia, vam sentir trets–, i que va ser durant l’estada a Bèlgica que es va assabentar, perquè li van trucar, que una parella havia desaparegut al pantà. I quan va tornar, els interrogatoris dels Mossos van ser una constant. Sobretot després que ell i el seu company descobrissin que els havien robat els estris d’una barca i que els n’havien enfonsat una altra al pantà amb pedres a dins. També amb pedres, els criminals van intentar enfonsar, sense èxit, el caiac de les víctimes, i també hi havia rocs dins del cotxe de la parella, que van enfonsar al pantà.

El fet que en una de les barques hi hagués restes de sang va fer sospitar que es tractés de sang d’en Marc i la Paula –que encara no havien aparegut–, que els haguessin matat a prop d’El Llomar i que, per tant, els habitants de la masia hi poguessin tenir relació. L’amic d’Olivier Max va explicar als agents que la sang era per un tall que s’havia fet ell amb una mànega que estirava dins la barca. I l’ADN així ho va certificar (vegeu El Punt Avui del 16 d’octubre).

Max és conscient que van ser en el punt de mira de la investigació. “Com que tinc una màquina excavadora, ja es pensaven que havia enterrat algú”, remarca. Quan van aparèixer els cossos, però, el 26 de setembre, i es va comprovar que en Marc i la Paula havien estat víctimes d’un tiroteig –amb una pistola de calibre petit, possiblement de 9 mm Parabellum–, el testimoni dels nois del mas El Llomar, que deien que havien sentit trets al barranc de la font del Borni, va prendre rellevància en la investigació. Max diu que el dia dels trets també va veure un Land Rover aturat a la pista a prop de la font, si bé creu que era d’un caçador habitual. No recorda, però, haver vist passar l’Opel Zafira de la parella assassinada, que va acabar enfonsat a la zona de la platgeta de la Palomera, a vuit quilòmetres d’El Llomar en direcció contrària al camí de la font, a través d’una pista emboscada i molt difícil de transitar amb un turisme. Per dur el cotxe fins al lloc on el van enfonsar, els criminals havien de passar per davant d’El Llomar.

Max explica que abans del crim sí que era habitual veure transitar cotxes amb gent que no li inspirava confiança cap a la zona de la platgeta, però que ara la zona ha esdevingut molt més solitària. “El meu amic i la seva dona han decidit marxar. Tenien nens petits i ara els fa por estar-se aquí després del que ha passat”, explica Max, que, ara que té els permisos per començar a fer obres a la casa, li costa trobar paletes que vulguin treballar a la zona. El lampista, en canvi, ha optat per instal·lar-se en una caravana durant els sis mesos que compta que feinejarà a la masia. Aquest home, de Girona, és del parer que la zona no ha de ser menys segura perquè s’hi hagi perpetrat un crim. “Un assassinat pot passar a qualsevol lloc. A Girona van esquarterar una noia [es refereix a Montse Méndez] que era veïna meva”, recorda.

El propietari d’El Llomar –va comprar la finca a una immobiliària després de descobrir-la per internet– confia que els Mossos resolguin el cas aviat i que això faci que retorni la tranquil·litat als boscos de Susqueda, on ell, tot just arribar-hi, ja va tenir un incendi accidental a la finca que li va causar danys per valor de 25.000 euros perquè va afectar maquinària. “Crec que els Mossos estan sobre la pista.” afirma. I compta que, si el cas es resol, li podran tornar les barques que li van comissar per analitzar-les.