“L’acció anti-MAT a Fellines responia al dret a protesta”

“Desmuntem la MAT.” És la proclama sobreimpresa en tres pancartes que van exhibir ahir una seixantena de persones que es van concentrar a les portes del Palau de Justícia de Girona. El motiu era fer visible el seu suport a sis dels activistes contraris a la línia de molt alta tensió que el 8 de gener del 2014 van participar en una acció al veïnat de Fellines, de Viladasens, i que han hagut d’acabar responent davant d’un tribunal. Aquell dia, tots ells van ser presents en una protesta per expressar el seu malestar davant el fet que Red Eléctrica emplacés allà la torre número 66 de la MAT, sumant-hi el greuge que es va situar tan sols a 17 metres d’un mas habitat. A la banqueta dels acusats s’hi van asseure una noia i cinc nois, que s’enfronten a penes que van d’un any i set mesos de presó fins a sis anys i quatre mesos com a presumptes autors de delictes de desordres públics, atemptat, amenaces, danys, coaccions i faltes de lesions. Entre aquests sis activistes hi ha el jove que es va encadenar dins d’un cotxe enterrat sota terra a la zona on els operaris contractats per la companyia elèctrica havien de començar els fonaments i les obres de cimentació de la torre. “Va ser una acció totalment pacífica contra la construcció d’una megainfraestructura imposada. Al principi no era conscient de la perillositat que això comportava, i crec que m’haurien pogut treure millor a fora. Tremolava tot. No van tenir en compte el risc que jo acabés esclafat per la maquinària pesant. En diversos moments vaig patir per la meva integritat física”, va relatar el noi.

L’advocat Benet Salellas, que exerceix la defensa de diversos dels activistes, va dir que afronten el judici “amb ganes de reivindicar l’acció del jove que es va enterrar i d’explicar que aquell fet formava part del dret a la protesta i de la crítica a la MAT”. La iniciativa es va donar a conèixer el mateix dia 8 a través de les xarxes socials i de correus electrònics, i aleshores una trentena de persones es van dirigir a Fellines en senyal de suport i solidaritat.

Els altres cinc activistes acusats –entre els quals hi ha un exregidor de la CUP i un edil de la mateixa formació– van lamentar ahir que es va muntar un dispositiu policial “desmesurat, amb més mossos d’esquadra que manifestants”. Van afegir que no se’ls va mostrar cap ordre judicial que ordenés el seu desallotjament ni se’ls va oferir diàleg per part dels agents. Neguen que arremetessin físicament contra els policies i els treballadors de Red Eléctrica i que els llancessin objectes. Van sostenir que la seva intenció era reclamar als efectius dels cossos actuants que garantissin la integritat del noi que estava enterrat. Segons la seva versió, al llarg de la jornada van ser objecte de càrregues policials “sense motiu” i van rebre empentes i puntades de peu, i alguns agents van fer ús de les defenses reglamentàries.

Tan sols un dels nois va admetre que va dir “et mataré” a un treballador que duia una màquina de gran tonatge, ja que l’activista temia que s’esfondrés el terreny on hi havia el vehicle soterrat. A la banqueta dels acusats també hi ha un mosso que va ser denunciat per haver causat presumptament una fractura a una noia colpejant-la amb la defensa policial. L’agent va negar que ell cometés aquest fet, tot indicant que no va utilitzar en cap moment la porra. Paral·lelament, el policia va explicar que els Mossos eren a Fellines des de les nou del matí per donar protecció als operaris que havien de dur a terme els treballs de la torre 66. Inquilins del mas els van informar que hi havia una persona enterrada al lloc, i a partir de llavors van arribar més manifestants. “Eren ells que es negaven a parlar amb nosaltres. Durant hores, els manifestants només volien com a interlocutor el cap del dispositiu dels bombers, fins que tampoc els va anar bé.”

L’agent també va argumentar que els manifestants van intentar traspassar el cordó policial; que els van llançar pedres, barres de fusta i fems, i que la noia que és jutjada li va clavar un cop de puny. Com molts dels seus companys, el mosso duia casc i un tapaboques que li arribava fins a sota els ulls, i va reconèixer que aquell dia no portaven el número policial identificatiu.