Dotze desaparicions al dia a Catalunya

Són 4.356 desaparicions denunciades a Catalunya durant el 2017, una mitjana de 12 al dia. Les dades, facilitades durant el Dia Internacional de les Persones Desaparegudes i quan fa onze dies que es busca en Gabriel, un nen de vuit anys desaparegut a Níjar (Almeria), fan esgarrifar. Però la realitat és que la majoria de les desaparicions, un 94%, es resolen en els primers dies de la desaparició, i molts cops amb el retorn voluntari del desaparegut a casa seva. Com aquests hi ha molts casos, un 36% del total, que corresponen a menors d’entre 13 i 17 anys que fan escapades puntuals de casa, per rebequeries o per viure aventures d’adolescents. Els casos catalogats com a desaparicions inquietants o de risc, representen un percentatge molt petit, un 2% aproximadament, però són casos que comporten un gran impacte social i una gran dificultat en la investigació. Van a càrrec de la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos, que es va crear l’any 2010 i que, dirigida per l’inspector Jordi Domènech, s’ha fet càrrec de 22 investigacions per la desaparició de 24 víctimes. Aquesta unitat dona per resolts policialment 18 dels casos, entre els quals hi ha el del doble crim de Susqueda, que va arrencar com una investigació per la desaparició de Marc i Paula, encara que s’hagi convertit en un doble homicidi. En aquest anys han aconseguit dues condemnes pioneres de casos sense cadàver, sense indicis biològics, sense arma i sense testimonis directes. El cas de Ramon Laso, condemnat a 30 anys de presó per la desaparició als Pallaresos de la seva companya Júlia Lama i el seu cunyat Maurici Font. I el cas de Mohamed Taheri, condemnat a 15 anys per la desaparició de Piedad Moya, el 2014, a Mataró. I també es va resoldre un altre cas dels Pallaresos, el de Carme Gallart, desapareguda el 18 de juny del 2015, i en què es va acabar condemnat un agent immobiliari, Ramon Franch. En aquest cas, tot i que tampoc s’ha trobat mai el cadàver de la víctima, els Mossos van aconseguir una prova clau: ADN al cotxe del sospitós, que s’ha declarat innocent. Com fan gairebé tots els autors d’homicidis que han fet desaparèixer el cadàver, segons constata l’inspector Domènech, que afegeix que han perfeccionat una tècnica de reconstrucció virtual del cas per poder-lo presentar amb garanties i fiabilitat davant dels tribunals. El primer cas que va resoldre la unitat va ser el de Rosa Maria Torres, desapareguda el 2001 a Sabadell. El seu cos va ser trobat dos mesos després de la desaparició a Castellbisbal. I es va demostrar que no havia marxat de casa sinó que el seu home, Ricardo Fernández, l’havia degollada. A la carpeta dels casos resolts també hi ha el d’Anita Castro, la noia de 15 anys desapareguda que va ser trobada morta en un espigó de la Mar Bella. Es va detenir un noi a qui ella havia rebutjat. Però no totes les desaparicions criminals són casos d’homicidi. Els Mossos també han resolt tres casos que amagaven un segrest de noies pakistaneses per ser obligades a casar-se. I també tres casos que tenien aparença de desaparició forçosa i que van resultar ser una marxa voluntària.

I al calaix dels casos oberts, els Mossos hi tenen el de Rudolf Meurer, l’empresari alemany que va desaparèixer el 13 de febrer del 2012. El cadàver va ser trobat, decapitat, a Begur, i els Mossos van a la saga d’uns sospitosos, vinculats amb Meurer per negocis immobiliaris, però han abandonat el país. Queda per esclarir també la desaparició de Caroline del Valle, una noia de 14 anys que va ser vista per darrera vegada quan s’amagava en veure els Mossos a la Zona Hermètica de Sabadell, àrea recreativa on havia anat amb un grup d’amics. I els casos pendents es completen amb un cas denunciat a Barcelona el 2014 i un altre al Vallès Oriental el 2017 en què els Mossos treballen amb hermetisme i no en donen detalls per no desbaratar la investigació. I com a cas heretat de la Policía Nacional, els Mossos mantenen obert el cas de Cristina Bergua, la noia de Cornellà de Llobregat desapareguda el 1997, precisament el 9 de març.