Mantes ignífugues, un refugi o una trampa?
Les «fire shelters» van donar un excés de confiança enganyós als bombers que van quedar atrapats en el foc d'Horta
Només les unitats especials GRAF incorporen en l'equipament una manta ignífuga, per a ús individual. Fins al 21 de juliol passat no s'havien desplegat mai en un incendi real. A Horta de Sant Joan, les tres unitats GRAF que treballaven a la capçalera de l'incendi en van haver de fer ús en veure's atrapats per una revifada molt violenta del foc. Tots van aconseguir sobreviure a aquell infern menys el grup del GRAF Lleida, els bombers del qual, tot i intentar refugiar-se en les mantes, van acabar morint. Tots menys un, Pepe Pallàs, que es va salvar quan instintivament va sortir de la manta ignífuga i va córrer bosc a través desafiant les flames fins a arribar a una zona ja cremada, on va ser rescatat amb ferides molt greus. Això demostra que les mantes no són prou eficaces? No. Això demostra que no es van fer servir adequadament, i no pas perquè els bombers del GRAF no estiguin preparats. La revifada mortal del foc va ser tan imprevista que va agafar de sorpresa els equips d'extinció.
Protocol de seguretat
Tant el protocol de seguretat com el mateix fabricant de les mantes ignífugues estableixen que abans de desplegar-les s'ha d'habilitar una zona segura prou gran i neta de vegetació per reduir la intensitat del foc i la calor. D'aquesta manera, una persona refugiada a l'interior de la manta, de bocaterrosa, pot resistir exposicions temporals a temperatures de 800 a 1.000 graus. Però aquest principi bàsic no es va complir en cap dels atrapaments d'Horta. Tant la unitat GRAF Lleida com la unitat GRAF Barcelona van desplegar les mantes sense haver habilitat una zona segura, un extrem que els mateixos supervivents han reconegut davant la jutgessa de Gandesa que investiga els fets. Miraculosament, la unitat GRAF Barcelona i una vintena més de bombers que es van refugiar amb ells van salvar la vida perquè un cop de vent va desviar el foc en el darrer instant. El GRAF Lleida, en canvi, va ser objecte del pitjor atrapament i de pitjors conseqüències, entre altres coses perquè l'equip va ser sorprès per dues carreres de foc gairebé simultànies i, sobretot, perquè no van tenir temps material de retirar la vegetació i establir una zona mínimament segura. En veure que tenien el foc a sobre, van optar per deixar de tallar arbres i refugiar-se a l'interior de les fire shelters, una decisió que va resultar fatídica perquè la concentració de vegetació va fer que la intensitat del foc i l'alta temperatures trenqués els límits de resistència de les mantes ignífugues.
A propòsit d'aquesta experiència, s'ha reobert el debat al si del cos de bombers sobre l'eficàcia de les mantes ignífugues. No hi ha dubte que constitueixen un element de protecció clau sobretot en equips que treballen sense aigua, però el cas és que no són infal·libles, tal com ha demostrat la realitat. La seva efectivitat, com en tot element de protecció, està supeditada al bon ús. Els experts les comparen amb els coixins de seguretat dels cotxes. «El fet que en duguin més o menys no et permeten circular per l'autopista a dos-cents per hora. Són un element de protecció si el vehicle s'utilitza correctament, però mai no han de convertir-se en un factor perquè el conductor s'arrisqui més», assenyala un dels experts dels bombers. I aquesta és la clau. Els membres del GRAF Lleida van tenir un excés de confiança, i les mantes hi van influir, tal com demostra el fet que les van utilitzar com a últim recurs. Per això, tant des dels comandaments de bombers com des dels mateixos sindicats es vol obrir un debat intern que com a mínim serveixi per conscienciar els bombers de les limitacions de les fire shelters, i així evitar que mai més cap bomber arrisqui la vida més enllà dels seus límits personals i els del seu equip.
Testimonis clau en la comissió d'investigació
La comissió d'investigació del Parlament escoltarà avui i demà les declaracions de testimonis clau en l'incendi d'Horta. Es tracta dels màxims responsables del Grup de Reforç d'Actuacions Forestals, tant els que estaven sobre el terreny com els que feien tasques de comandament des de la sala central, i que van viure en primera persona els atrapaments. El primer a comparèixer avui, dilluns, serà Marc Castellnou, enginyer forestal i màxim responsable del GRAF. Castellnou, considerat un dels màxims experts en la gestió de focs a Catalunya, no va quedar atrapat perquè en el moment dels atrapaments havia estat rellevat perquè descansés, ja que feia més de 12 hores que treballava. Tot i això, quan es van produir els atrapaments greus del GRAF Barcelona i el GRAF Lleida, va ser avisat i es va desplaçar novament a primera línia del foc, tot i que quan hi va arribar l'accident mortal ja havia succeït. La segona compareixença d'avui correspon al cap del GRAF Tarragona, Ricard Expósito, que era el màxim comandament de totes les unitats GRAF damunt del terreny en el moment de l'atrapament, ja que a primera hora del matí havia rellevat Castellnou. També serà clau l'aportació del tercer testimoni cridat a comparèixer avui. Es tracta d'un dels dos únics supervivents del GRAF Lleida, el guaita, Andreu Caravaca, que tot i que no va quedar atrapat va haver d'abandonar el seu lloc per l'amenaça de les flames. La quarta compareixença correspon al sergent i cap del GRAF Barcelona, Joan Herrera, víctima d'un dels atrapaments greus i que va ser la primera persona a socórrer les víctimes. Finalment, avui declararà en la comissió Moisès Galan (GRAF 01), la persona que coordinava l'actuació de totes les unitats GRAF des de la sala central de Bellaterra. Pel que fa a les compareixences previstes per demà, dimarts, la majoria corresponen a comandaments dels bombers que treballaven sobre el terreny durant el foc d'Horta i el dia de l'accident mortal. Entre ells, declararan els caps de sector Juan José Muria (ECO 00) i Enric Ramírez (ECO 0); el sotsinspector i cap de la divisió dels Grups Operatius Especials, Sebastià Massagué; el cap de la regió d'emergències de Tarragona, Agustí Gatell; el cap dels bombers voluntaris d'Horta de Sant Joan, Vicent Creus, i un comandant dels bombers francesos.