El cap dels GRAF pregunta al Parlament si val la pena jugar-se la vida per salvar un bosc
Castellnou repta els partits a revisar les polítiques contra incendis per evitar que els bombers assumeixin riscos innecessaris
Les compareixences d'ahir a la comissió del Parlament que investiga l'incendi d'Horta de Sant Joan van ser, amb tota seguretat, les més emotives i contundents que s'han vist mai a la cambra catalana. I no només pel fet que els testimonis d'ahir eren els companys de les víctimes i perquè alguns també van patir els atrapaments, sinó perquè els seus coneixements tècnics van aportar un testimoni aclaridor i en alguns moments alliçonador de com es treballa en equip. Amb el cap serè i amb l'emoció continguda, el màxim comandament dels Grups de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF), l'inspector Marc Castellnou, va ser el primer a exposar la seva visió de l'accident mortal, que va atribuir a un cúmul de factors imprevisibles, entre ells i el més important, una taca verda invisible sense cremar que, tal com va avançar El Punt, va ser determinant l'avançament del foc que va atrapar la unitat GRAF Lleida. Castellnou, considerat un dels millors experts en la gestió de focs forestals a escala internacional, no va desaprofitar la seva compareixença davant dels grups polítics per plantejar una pregunta que des del foc d'Horta li treu la son: cal arriscar vides humanes per salvar un bosc? I ho va fer, paradoxalment, a preguntes del diputat David Pérez, un dels dos representants del principal partit del govern, el PSC, en la comissió. D'aquesta manera Castellnou va obrir ahir la caixa dels trons i va posar en qüestió les polítiques clàssiques contra incendis que s'apliquen a Catalunya i que consisteixen a no abandonar mai l'extinció d'un foc forestal. Precisament els grups de l'oposició insisteixen en totes les compareixences si el màxim comandament del dispositiu va donar mai una ordre de retirada abans del fatídic accident. «Si a les dues de la tarda d'aquell dia jo o un altre comandament se'ns hagués acudit dir ‘senyors, tothom a la plaça del poble i a les sis de la tarda ja tornarem', està permès això en aquest país? La llei ens ho permet? No. En aquell moment no estem autoritzats a prendre aquesta decisió; estem autoritzats a prendre la decisió de seguir treballant amb la màxima seguretat possible, és a dir, implementant al màxim el protocol de seguretat, que és el que vam fer. Però no a abandonar l'extinció, no a deixar el país sense extinció ni sense protecció de persones i béns», va assenyalar Marc Castellnou. Les paraules del cap del GRAF van deixar sense respiració els diputats i tots van limitar-se a dir que n'havien pres bona nota. Castellnou va convidar-los a ser valents i a impulsar aquesta reflexió en l'àmbit parlamentari. «Si vostès m'autoritzen a prendre la decisió d'abandonar un foc perquè hi ha massa risc, creguin que la prendré més d'una vegada», va concloure.
LES FRASES
GRAF 06 atia el foc polític i l'oposició l'apaga
La compareixença de Marc Castellnou va anar seguida de la del sotsinspector de la unitat del GRAF Barcelona, Ricard Expósito, que el dia de l'accident va assumir el màxim comandament de les unitats GRAF damunt del terreny. Expósito, com tots els compareixents, va demanar fer una exposició inicial que va deixar els diputats bocabadats. El sotsinspector, en to sarcàstic, va comparar la comissió d'investigació amb un foc forestal que va anomenar eleccions 2010 i es va permetre la llicència de donar una sèrie de recomanacions tècniques als diputats perquè l'apaguessin ells mateixos. I fins i tot va encendre un llumí per demostrar que el dia de l'accident van haver de prendre moltes decisions en molt poc temps. Però la reprimenda del sergent va fallar com una escopeta de fira i se li va girar en contra, fins al punt que a mitja compareixença va abandonar el to agressiu per un to més servicial i fins i tot al final va demanar disculpes als diputats. Expósito va començar amb un to massa agressiu i estenent l'ombra de la sospita contra tots els membres de la comissió respecte a la filtració a un diari de les gravacions de les comunicacions on se senten les últimes paraules d'alguns dels bombers morts. «La persona que les ha filtrat hauria de sortir d'aquesta sala», va dir el sotsinspector. I els grups de l'oposició es van sentir assenyalats i van demanar-li que si sabia o sospitava de qui havia filtrat les gravacions ho digués i que si no, retirés unes acusacions tan greus que afectaven la credibilitat de tota una comissió parlamentària. La reacció de l'oposició, indignada per les paraules del sotsinspector, va provocar un somriure a les files del govern i de la mateixa directora general d'Extinció, Olga Lanau, que un dia més va presenciar la sessió des del públic. Al final, però, la sang no va arribar al riu i ell va demanar disculpes i els diputats les hi van acceptar.
