El jutge ordena buscar a Colòmbia els mòbils de les víctimes de Susqueda
Els aparells telefònics no van ser trobats al pantà durant els rastrejos i els Mossos i el fiscal pensen que la dona de Magentí se’ls podria haver endut
Els telèfons mòbils que duien Marc i Paula, la parella assassinada al pantà de Susqueda, no han estat localitzats, i ara el jutge de Santa Coloma Javier Burgos ha remès una comissió rogatori a Colòmbia per comprovar si els números d’IMEI dels terminals mòbils de Marc i Paula s’han activat en aquell país. I en cas que s’hagi fet, el fiscal demana que li aportin la informació de quan van ser activats, amb quines targetes i qui eren els titulars d’aquestes targetes. El fiscal va demanar diligència perquè sospita que els telèfons haurien pogut anar a parar a Colòmbia a través de Nancy Londoño, la dona de Jordi Magentí, que es va traslladar a viure al seu país el setembre del 2017, dies després dels assassinats. De fet, el fiscal havia proposat que els Mossos anessin a Colòmbia per interrogar allà Londoño i buscar “objectes”, presumiblement els telèfons, d’interès per a la investigació que ella s’hagués pogut endur, ja fos de manera voluntària o involuntària. Però Londoño es va oferir a venir a declarar personalment davant del jutge i això va estalviar el viatge policial a Colòmbia.
Què va passar amb els telèfons de Marc i Paula és una de les moltes incògnites que envolten encara el misteriós crim de Susqueda. L’última activitat que se n’ha controlat és que Paula va enviar un missatge de WhatsApp a la seva mare, a quarts d’onze del matí, suposadament quan ja estaven a la vora del pantà, per dir-li que aquell dia el passaria fora. Després ella ja no va contestar als missatges ni tampoc va respondre a les trucades. Segons les companyies telefòniques, el terminal de Marc va estar operatiu fins passades les dotze del migdia del dia 24 i el de Paula, fins a quarts de dues de la tarda, tot i que no van fer ni rebre trucades de veu. La defensa, exercida per Benet Salellas, al seu torn ha demanat que s’esclareixi una trucada del telèfon de Paula Mas que consta feta a la bústia de veu del propi telèfon, a les 18.28 h del 26 d’agost, és a dir, dos dies després del crim. El fiscal i el jutge no donen rellevància a aquesta trucada, però la defensa creu que és important que la companyia l’aclareixi, perquè podria representar que el telèfon tenia bateria dos dies després del crim i que algú el va utilitzar. Encara ara, quan està a punt de fer un any dels dos assassinats, els telèfons de Marc i Paula permeten deixar missatges a la bústia de veu.
A banda de buscar els telèfons de les víctimes, el jutjat analitza el terminal que utilitzava Nancy Londoño, que la dona ja va aportar al jutjat. La dona de Magentí va declarar que havia estat al pantà amb Magentí el dia 25 d’agost, quan va fer unes fotos de cara a la Rierica (lloc que la investigació apunta com a escenari del crim), però que no s’havia quedat sola. La declaració de Londoño va desbaratar en part la tesi dels investigadors, que apunten que aquell dia Magentí va dur la dona al pantà com a coartada i ell va aprofitar per anar a enfonsar el cotxe dels joves a la platja dels xinesos. De fet, en una de les fotos que va fer Londoño i que consten a la causa es veu, en un extrem, el cap de Magentí, que està pescant. Per tant, almenys a aquella hora, Magentí era al mateix punt que la dona. Nancy Londoño, que ja ha tornat a Colòmbia, ha enviat altres fotos fetes amb el seu mòbil al pantà que demostren que no era el primer cop que hi anava, ja que estan fetes abans.
La fiança, “càstig per a la dona”
Benet Salellas, que exerceix la defensa de Jordi Magentí, ha presentat un recurs contra la resolució del jutjat de Santa Coloma que ha imposat una fiança de 460.000 euros a Magentí, empresonat pel doble crim des del febrer i que es declara innocent. Salellas al·lega que la imposició de la fiança en un moment massa inicial de la investigació, quan no hi ha una imputació fermament consolidada, s’ha adoptat a manera de represàlia a Nancy Londoño, pel fet que les seves declaracions al jutjat no encaixen amb les tesis de l’acusació ni amb “la rumorologia policial” que consta a l’expedient. Salellas considera que una expressió de la imposició de la fiança denota que la finalitat és castigar Londoño: “No té sentit que la dona visqui sense treballar a expenses dels perjudicats.” La imposició de la fiança, que Magentí no pot pagar, suposa l’embargament de la part embargable de seva pensió, de prop de 1.000 euros. Per la defensa l’embargament (que seria d’uns 200 euros al mes) no cobreix les possibles responsabilitats civils, però, en canvi, sí que afectaria l’economia familiar de Londoño, ja que els diners de la pensió són enviats a Colòmbia, on ella ara resideix amb la seva filla.