“La seguretat viària és educació per als nens i per als grans, sanció”

Sí, he tingut la sort de treballar en l’administració local, la Generalitat i l’administració de l’Estat. El més intens, de molt, es l’administració municipal, per la proximitat amb els problemes i amb els ciutadans. Tots els funcionaris haurien de passar una temporada en un ajuntament per conèixer el món real. A Girona vaig aprendre molt dels pagesos i dels pescadors. Lliçons de sentit comú, de tocar de peus a terra, i cura d’humilitat.

Estava jubilat i tenia un contracte especial amb el banc mundial per assessorar els governs a llatinoamericà en seguretat viària de tant en tant. Quan m’ho van proposar vaig dir que no i fins i tot vaig suggerir alguns noms, però no vaig poder dormir i l’endemà vaig dir que sí. Per què? Perquè al final de la vida només et penedeixes del que no has fet i no del que has fet, i perquè em va agradar que algú valorés l’experiència. Hi ha massa gent amb experiència i bones condicions desaprofitada al nostre país.

Allò fàcil no té mèrit, el que té mèrit és allò difícil. I ara no és fàcil. Fa quatre anys que el nombre d’accidents i el de morts pel trànsit estan augmentant, i això es una mala notícia. Potser la crisi, potser la falta de prioritat o sensibilitat, potser la manca de mesures… Faríem bé de no buscar culpables i de buscar solucions. La seguretat viària necessita un bon discurs, prendre mesures per donar credibilitat al discurs i la mobilització de la societat civil. Mirant enrere trobo a faltar les mesures en els últims anys, però si ens hi posem ho podem reconduir, i en tot cas, estem obligats a intentar-ho encara que només sigui per les víctimes i les famílies que confien en nosaltres.

La mobilitat a les nostres ciutats està en plena transformació i és un canvi fascinant. Caldrà fer molta pedagogia i el canvi és a millor, per unes ciutats més humanes, més sostenibles i més raonables. A aquests nous vehicles els hem de donar personalitat jurídica i els hem de catalogar segons la seva potència i velocitat, i això és el que estem fent conjuntament amb els grans ajuntaments.

L’any 2017 vam tenir 1.830 morts i més de 9.500 ferits greus. Això és una malaltia greu i no ens podem enganyar, no hi ha tractament indolor. Només fent campanyes no ens en sortirem. L’encàrrec que tinc és fer baixar el nombre d’accidents i el de víctimes, i això no s’aconsegueix dient a la gent que es porti bé. Haurem de fer alguna cosa més. Com diu la Unió Europea, els països que obtenen millors resultats són els que disposen de sistemes d’autoritat més eficients, i el compliment de les normes del trànsit és la manera més eficaç de reduir el nombre d’accidents, de morts i de ferits. Un bon amic diu que la seguretat viària és per als nens educació i per als grans, sanció. I jo hi afegeixo que un país tindrà els morts de trànsit que la societat estigui disposada a acceptar.

Cada cop que volem prendre alguna mesura surt algú que diu que ens equivoquem, que el que cal és l’educació, i nosaltres li diem que té raó però que l’educació triga a donar resultats, i mentrestant què hem de fer, continuar comptant els morts? El mateix ens passa amb les carreteres. Són 165.000 km de carreteres; si hem d’esperar a arreglar-les totes, estem llestos. L’educació és important, l’estat de les carreteres és important, però no ens equivoquem: el factor humà n’és el màxim responsable, i alguna cosa haurem de fer.

La velocitat és el gran tema en la seguretat viària, i per al seu control, fora de les mesures de disseny només hi ha els radars. Al Regne Unit n’hi ha 7.200; a França, uns 4.000; a Holanda (que deu ser com Catalunya) n’hi ha 850, i a Espanya en tenim 1.050. Amb aquesta xifres està tot dit. Els radars són per a la nostra seguretat; els radars salven vides, caldria no oblidar-ho. Però és veritat que s’ha de fer bé i sobretot s’ha d’explicar bé. A nosaltres ens cal fer molta més pedagogia.

A Catalunya han baixat més que a la resta de l’Estat els accidents i les víctimes en els últims deu anys, i aquest estiu vam tenir pitjors resultats a la resta de l’Estat que a Catalunya. En aquest tema, com en molts d’altres, ens assemblem més del que la gent pensa.

(No respon).