Absolt un «motorista bala» perquè el certificat del radar era una fotocòpia
El fiscal demanava 2 anys de presó i 8 de retirada de carnet perquè anava a 121 km/h en un tram limitat a 50
La sentència de la jutgessa Maria Teresa Ferrer remarca que l'únic aspecte del cas indiscutible era que l'acusat, Adrià Fontanet, de 24 anys veí de Llambilles, era el conductor de la moto captada pel radar a l'avinguda Lluís Pericot, perquè ell mateix ho va admetre. Però remarca que la temeritat que li imputava el fiscal no queda acreditada perquè la certificació del radar aportada a la causa era «còpia de còpia», tal com va fer notar Monguilod, i, per tant, no permetia declarar provat el correcte funcionament de l'aparell. La jutgessa també remarca que en cap lloc, ni en les còpies de les denúncies administratives imposades a l'acusat, encara que hi figurava l'aparell utilitzat, no hi figuraven les dates de validació.
A més a més, de l'estudi del tram de carretera on es va enxampar el motorista, una via amb dos carrils per banda i amb separació entre mig i on en el moment que hi passava el motorista no hi circulava ningú més, la jutgessa considera que en cap moment es va posar en concret la vida de les persones en perill i que la conducció no es va realitzar amb clar menyspreu per la vida dels altres, com s'exigeix perquè es tracti d'una temeritat en el sentit penal. Tot i que els policies que van declarar en el judici van ratificar que el motorista anava a una velocitat desmesurada i que van aportar en l'atestat la relació d'accidents ocorreguts a la carretera, la jutgessa considera que no es va enervar la presumpció d'innocència del motorista i l'absol.
Argument salvador per a l'amo del cotxe caçat a l'A-26
També es va lliurar de la condemna demanada pel fiscal de dos anys i mig de retirada de carnet i mig any de presó l'amo d'un Audi A-4 que va ser enxampat el dia de Nadal circulant a 188 km/h en un tram de l'autovia d'Olot limitat a 100. L'amo del cotxe va relatar al jutjat que el dia dels fets ell anava a dins del cotxe però que no el conduïa perquè tenia son i mal de cap i que per això va anar tot el viatge dormint al seient del copilot. Va assegurar que dins del vehicle hi viatjaven la seva xicota i els seus dos germans però que no sabia quin dels tres es va posar al volant per substituir-lo a ell. Veient aquestes explicacions i en base a la manca de proves que demostressin qui conduïa, el jutjat penal número 2 de Girona, va absoldre l'amo del vehicle.