Magnicidi gestat i frustrat al Vallès

Manuel Murillo Sánchez, 63 anys, nascut a Rubí, actualment veí de Terrassa, vigilant de professió, atleta quatre vegades campió d’Espanya de 100 km, membre del Club de Tir Terrassa, fill del darrer alcalde franquista de Rubí, està en presó preventiva des del 21 de setembre passat com a sospitós de conspiració per atemptar contra la vida del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; tinença il·lícita d’armes i dipòsit de municions i d’explosius, i investigat també per un delicte d’odi. Odi cap a Sánchez arran del propòsit d’exhumar les despulles del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos.

El cas dels plans de magnicidi de Murillo va explotar informativament ahir a través d’una informació del diari Público i va abocar els mossos ha fer una compareixença de premsa. Però els fets es remunten al passat mes de setembre arran de la denúncia d’una afiliada de Vox que va delatar les intencions de Murillo que, segons remarquen fonts del partit, no és ni afiliat ni simpatitzant. Va ser el 17 de setembre, segons relata Vox, quan la seva afiliada, que havia coincidit amb Manuel Murillo en un grup de WhatsApp, va rebre per privat diversos missatges escrits. En els missatges, Manuel Murillo posava clarament de manifest la seva intenció de posar fi a la vida de Sánchez, deia que tenia mitjans per fer-ho, que no tenia res a perdre i demanava suport logístic per conèixer l’agenda i els moviments del president.

L’afiliada de Vox, que es vol mantenir en l’anonimat i ha demanat que se la consideri testimoni protegit en la causa, va contactar amb un membre de la Guàrdia Civil conegut seu i li va plantejar el cas. El guàrdia li va aconsellar que denunciés formalment el cas i ella ho va fer dos dies més tard, el 19 de setembre, en una comissaria dels Mossos, que el mateix dia van arrestar Manuel Murillo al carrer. I van escorcollar el seu domicili actual a Terrassa i van comissar tot un arsenal d’armes, 16 entre curtes i llargues, i munició. Com a vigilant i membre del Club de Tir de Terrassa, Murillo tenia llicència d’armes, però no totes les que se li van comissar al seu domicili i al seu cotxe eren legals. El club de Tir de Terrassa, que tramita la seva expulsió, el va definir com un pèssim tirador, però, en canvi, els Mossos van destacar la seva habilitat per manipular armes i i adaptar-les per ser disparades.

Un cop detingut i descobert l’arsenal que guardava Murillo, els Mossos van comunicar els fets a La Moncloa, que va instar a no difondre el cas en considerar que, tot i les amenaces, no havia existit risc real per a la vida del president. Pedro Sánchez va manifestar ahir que no s’havia de donar importància a la persona a qui anaven dirigides les amenaces i que s’havia de destacar que existissin forces de seguretat capaces de neutralitzar l’amenaça amb eficàcia i celeritat. El portaveu dels Mossos, Albert Oliva, va exposar que les intencions de Murillo eren clares, però va admetre que no existia encara cap pla concretat per executar el magnicidi. Oliva també va matisar que la judicatura va descartar que el cas s’instruís com a terrorisme a l’Audiencia Nacional, cosa que ha provocat reaccions de crítica, com ara la de Carles Puigdemont a través de Twitter, recordant altres casos de piulades o la col·locació d’urnes, que han estat traspassats a l’Audiencia Nacional.

En vista del criteri judicial, Manuel Murillo va ser posat a disposició del jutjat número 4 de Terrassa, que estava de guàrdia, el 21 de setembre i se li va dictar presó provisional sense fiança. El 4 d’octubre, el jutjat número 3 de Terrassa va ratificar la presó. La defensa, que va al·legar que els missatges enviats per Murillo s’havien d’interpretar “en el context de la problemàtica política de Catalunya”, va presentar un recurs d’apel·lació davant de l’Audiència de Barcelona, que dilluns va tornar a ratificar la presó. La resolució subratlla que l’instructor no va tenir dubtes de la seriositat de les intencions de Murillo de portar a terme “el crim planejat per ell mateix, proposant la manera d’executar-lo, el material de què disposava per fer-ho, la seva habilitat com a tirador, que seria adequada per privar de la vida el seu objectiu, i buscant només informació sobre el lloc i el moment”. Murillo al·legava que no fugiria perquè havia de cuidar una germana i la seva mare, malaltes, però l’Audiència rebat els seus arguments amb el contingut d’uns dels seus missatges, on deia que podia perpetrar el crim perquè “vivia sol i no tenia res a perdre”.