El jutge rebutja fer el “test de la veritat” a Magentí
Resol que el P300 no s’ha comprovat que sigui eficaç i no és previst en el sistema legal
El Tribunal Superior d’Aragó va anul·lar la prova feta en un cas per buscar un cadàver, que no van trobar
El jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners ha denegat sotmetre Jordi Magentí a la prova neurofisiològica de potencial evocat cognitiu P300, el peculiar test de la veritat que havia proposat el fiscal Víctor Pillado. El jutge denega la petició del fiscal perquè, d’entrada, aquest test no està previst en l’ordenament legal vigent, i també perquè encara no se n’ha provat l’eficàcia ni la utilitat. El jutge recorda que la comunitat científica no manté una opinió unànime sobre l’eficàcia d’aquesta prova, que no hi ha protocols per realitzar-la, i que tampoc se sap la influència que de l’edat o les malalties mentals poden tenir en la prova, que consisteix a posar al cap de l’usuari un casc d’electroencefalografia que capta els senyals elèctrics que emet el cervell en funció del coneixement real de les imatges o sons que se li mostren. La prova necessita el consentiment de l’afectat, i el fiscal apuntava que si Magentí reaccionava a determinades imatges que només podia conèixer l’autor del doble crim i emetia ones p300 suposaria una prova de la seva culpabilitat. El jutge considera que en aquest cas la prova encara seria més inútil que en cap altra, ja que, atès el temps transcorregut i que tota la investigació està inclosa en la causa, a la qual ha tingut accés Magentí, si reaccionava als estímuls tant podria ser perquè ha examinat les diligències com perquè coneix els espais o les situacions de primera mà. Jordi Magentí, que va passar 303 dies a la presó, admet que era al pantà pescant el 24 d’agost del 2017, però nega cap relació amb l’assassinat de Marc i Paula, trobats morts a l’embassament el 26 de setembre.
La prova del P300 s’ha fet en dues ocasions en casos criminals a l’hospital Miquel Servet de Saragossa, l’únic centre de l’Estat que disposa de la tecnologia. El 2014 es va sotmetre al test Miguel Carcaño, l’assassí confés de la jove de Sevilla Marta del Castillo, en un intent que el cervell del pres indiqués el lloc on és el cadàver de la jove. Després de la prova, en la qual Carcaño es va mostrar col·laborador i participatiu, es va arribar a la conclusió que el cos de la jove havia d’estar enterrat i no pas llençat al riu com van dir els autors en un primer moment. Es van escorcollar abocadors, però el cadàver de la noia continua en parador desconegut després de més de deu anys. El primer cop que es va aplicar el P300 a un sospitós d’assassinat va ser el 2013, per intentar trobar el cos de Pilar Cebrián, la dona de 51 anys desapareguda a Ricla. El sospitós, el seu home, Antonio Losilla, es va sotmetre voluntàriament a la prova. El Tribunal Superior la va anul·lar i el cos no s’ha trobat mai.