Escenari de risc alt d’incendi a les comarques gironines
A la demarcació, l’atenció dels cossos es focalitza sobretot a la Selva, al Gironès i al Baix Empordà, que ha arribat a un dels màxims històrics de sequera
Hi ha zones en què s’hi afegeix la problemàtica de les plagues als arbres
La sequera que continua afectant bona part de les comarques gironines fa que la situació aquest estiu sigui crítica pel que fa al risc d’incendi. Des dels cossos d’emergències se subratlla que “al bosc i en zones properes” s’ha d’evitar qualsevol descuit. El cap dels Bombers de la regió, Jordi Martín, rememora que “venim d’un hivern ben sec”: “A la demarcació, l’octubre del 2018 va ploure molt i, en un sol mes, es va arribar a uns registres com els que gairebé es poden assolir en un any sencer. Les precipitacions a la primavera van ser força normals per l’època i a finals de juny va arribar la gran onada de calor.”
Un altre episodi de temperatures elevades va iniciar divendres i es va intensificar ahir. No van ser tan altes com al juny, però a la demarcació de Girona van anar acompanyades de vent de ponent. A la regió, Martín detalla que la situació que més els preocupa és la de tot el sud de les comarques gironines: la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, principalment la part litoral. “Cada dia disposem de dades meteorològiques i mirem la manera com la vegetació respon a la manca d’aigua. Al Baix Empordà estem en un dels màxims històrics de sequera. I, a l’Alt Empordà, sempre hi ha el perill clàssic de quan bufa la tramuntana. De fet, si hi ha vent del nord, depenent de la intensitat, el risc es pot fer extensiu a altres llocs, com per exemple al Baix Empordà.”
L’inspector Martín recorda: “A Girona, hem tingut uns darrers anys amb unes campanyes forestals bastant tranquil·les.” “Aquest 2019 comptem amb el dispositiu de reforç habitual, però estem en espera de l’aposta que ha fet el govern per la renovació de vehicles i l’entrada de nou personal. I els companys dels Agents Rurals fan més vigilància i apliquen mecanismes de prevenció quan és convenient, com el tancament dels massissos.” Destaca, a més, la importància del personal: “Des dels auxiliars forestals, els guaites, els conductors, els bombers, els operadors de control, etc. Tots hem de fer pinya. El treball en equip és clau. I una de les meves idees és continuar la feina que han fet els meus antecessors, com Enric Cano i Antoni Rifà. Cal valorar el temps i la dedicació que hi han esmerçat.”
Apel·lar al sentit comú
El sotsinspector del cos de Bombers i tècnic del GRAF de Girona, Edgar Nebot, comenta que fa “bastants anys que es treballa amb els enginyers de boscos del Departament d’Agricultura a l’hora de planificar la prevenció d’incendis”. “Anem fent reunions tècniques amb tots els actors del territori, com les ADF, representants dels parcs naturals, de consorcis, els Agents Rurals, la Diputació... Les trobades serveixen per veure quines actuacions són més prioritàries: arreglar les pistes, els punts d’aigua, fer desbrossament als llocs estratègics, aclarides del bosc, etc.”.
Nebot també remarca que, a l’Alt i al Baix Empordà, el perill és alt quan hi ha vent del nord: “Al Gironès, al vessant sud del Baix Empordà i a la Selva el màxim risc el tenim en situacions com les viscudes ara d’entrada de vent del sud calent o de ponent.” I al Ripollès, com que és una comarca de muntanya, el perill més alt sol ser entre el gener i el març. “Quan es fon la neu, la vegetació que estava a sota ha quedat seca perquè està morta. I, fins que no torna a rebrotar i surt novament fulla verda, hi ha risc d’incendi”, diu.
A banda, assenyala que el novembre passat hi va haver les últimes pluges significatives. “Des del desembre fins ara ha plogut poquíssim. Les plantes, tot i que puguem veure que les fulles són de color verd, tenen molt poca humitat. Qualsevol inici de foc les inflama i el comportament dels incendis pot ser molt intens. I l’entrada de vent del sud, que vam tenir dijous i divendres, posa en risc extrem els boscos de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà, que ja estan molt més secs del que és habitual. L’escenari d’emergències pot ser complex per la gran densitat de vegetació que hi ha en aquests boscos. I en moltes zones s’hi afegeix la problemàtica de plagues als arbres, tant als pins com a les alzines.”
“Tenim una bomba de rellotgeria”, alerta Nebot. “Ni el 2012 hi havia aquesta sequera. Cal mantenir l’entorn de les cases net i és imprudent anar d’excursió lluny al mig de zones boscoses perquè si s’origina un foc pot ser una ratera.” I, amb relació a l’incendi del juny a Vinebre, especifica que “el vent que hi feia era semblant a una tramuntana suau”. “Era un bosc amb menys arbres que els que hi ha a les Gavarres o a l’Ardenya i la intensitat que vam veure és menor que la que hi pot haver a Girona. No som alarmistes, però aquest any val la pena fer el toc d’atenció”. I, per evitar actituds imprudents, apel·la al sentit comú: “No s’ha d’anar a fer res dins d’un massís forestal amb aquest nivell de risc. Hi ha altres dies per gaudir dels boscos, ja que qualsevol descuit, accident o negligència pot tenir conseqüències devastadores”.
“Som un equip de treball”
“Em fa respecte, però tant la vida personal com professional es basen en reptes. El que m’ha ajudat molt és saber que tinc els meus companys al costat. Som un equip de treball.” És una de les reflexions de Jordi Martín, que aquesta setmana ha assumit el càrrec de cap de la regió d’emergències de Girona. Ha agafat el relleu a l’inspector Antoni Rifà, que ara és el nou cap de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya. Martín té 39 anys i és d’Olot. Va començar l’any 2000 realitzant campanyes forestals. Després va fer el curs de bomber voluntari i, paral·lelament, va estudiar la carrera d’enginyeria industrial. El 2003 va entrar com a bomber professional i, passat un temps, va ascendir a sotsinspector. Va estar quatre anys destinat a la seu de Cerdanyola i, el 2011, va tornar “a casa”, a la regió de Girona –en ella hi ha 19 parcs de bombers amb personal funcionari i 9 de voluntaris: l’Escala, Portbou, Cadaqués, Sant Climent Sescebes, Tossa, Arbúcies, Camprodon, Ribes de Freser i Sant Hilari–. Amb tot, Martín posa de relleu que al parc de Girona “s’hi estan fent unes esperades obres”: “Hem desplaçat els serveis centrals i la sala de control a l’edifici de la Generalitat. Estem molt contents que, per fi, el parc principal de la regió tingui les instal·lacions que es mereix.”
El factor humà, origen del 80% dels focs
Els Agents Rurals fan un càlcul del perill d’incendi en funció de les previsions meteorològiques i de les dades que disposen de l’estat de la vegetació
L’inspector en cap del cos d’Agents Rurals, Antoni Mur, explica que hi ha punts de Catalunya on l’estrès hídric de la vegetació per la falta de precipitacions és més preocupant. Una de les zones és la demarcació de Girona i, l’altra, la part més occidental del país: les Terres de l’Ebre i les de Ponent. A les comarques gironines, però, hi fa el matís de la Garrotxa i el Ripollès, on malgrat que la pluviometria ara hi estigui per sota de l’habitual, “està per sobre de la resta del territori”.
“Al Gironès, a la part marítima de la Selva i al Baix Empordà, la pluviometria ja no és gaire generosa normalment. La situació, però, no és tan precària com a l’Ebre, on gairebé des del novembre no hi ha caigut ni una gota.” Per analitzar la situació, els Agents Rurals fan un càlcul del perill d’incendi en funció de les previsions meteorològiques i sobretot de les dades que disposen de l’estat de la vegetació. “Realitzem uns mostrejos cada quinze dies. Mirem quin és el contingut de la humitat de la vegetació i quin és el comportament que es podria esperar en el cas d’un foc. Ho podem comparar amb tota la seqüència d’anys que tenim, ja que fa unes dues dècades que duem a terme aquest seguiment.”
A les comarques gironines, Mur detalla diversos dels indrets que més els amoïnen: “El Montgrí, la part més marítima de les Gavarres, la serra de Cadiretes i el cap de Creus, on el factor que condiciona sempre el risc d’incendi és la tramuntana. Si no, és un escenari relativament bo.”
Els Agents Rurals van tancar en l’onada de calor del juny sis massissos a Catalunya. Al principi de l’episodi van aplicar la mesura al Montsec, als Ports de Tortosa-Beseit i al Montsant. I a la part final de l’onada, que és quan hi va haver els dies més crítics, van restringir l’accés a Montserrat, a la serra de Cadiretes i a les Gavarres.
En aquests massissos els Agents Rurals hi fan un seguiment diari del risc, de l’estat de la vegetació i de les condicions meteorològiques previstes a uns cinc dies vista. “El que intentem amb això és predir amb una certa anticipació les situacions en què es poden generar grans incendis forestals. Tenim un sistema bastant raonable i eficient d’extinció, amb uns boníssims professionals. Però s’ha d’evitar que els focs agafin una gran dimensió i que puguin sobrepassar la capacitat dels efectius d’emergències.”
Més del 80% dels incendis són originats per l’activitat humana, ja sigui per accident, negligència o de manera intencionada. S’ha d’evitar, per tant, certes activitats. N’hi ha de subjectes a un permís administratiu, com ara els treballs de manteniment de carreteres o en les línies elèctriques, fer foc (per exemple amb un fogonet de gas), o treballar amb eines de tall. Pel 29 de juny, el Departament d’Agricultura, previ informe dels rurals, va anul·lar per precaució més de 400 activitats a Catalunya que s’havien autoritzat prèviament.