Condemnen a un any de presó per prevaricació l’exalcalde de Cantallops
Damià Contreras, alcalde del 2007 al 2011, i la secretària d’Ajuntament van cobrar indegudament prop de 80.000 euros
Els imports s’han retornat
Damià Contreras, alcalde de Cantallops del 2008 al 2011, i la secretària d’Ajuntament de l’època han admès els fets pels quals se’ls jutjava ahir a l’Audiència de Girona. La fiscalia –que inicialment demanava penes de més de tres anys de presó– i la defensa dels acusats han acordat condemnes amb atenuants, tenint en compte que els acusats han retornat els imports indegudament percebuts i que el judici s’ha dilatat en el temps. A Contreras, pel delicte de prevaricació i malversació de cabals públics, se’l condemna a un any de presó i quatre anys d’inhabilitació per exercir la funció pública. Tractant-se d’una condemna inferior a dos anys i tenint en compte que l’acusat no té antecedents, l’exalcalde amb tota probabilitat no haurà d’ingressar a la presó. A la secretària de l’Ajuntament, que ja no exerceix, se la condemna per malversació de cabals públics –en el seu cas, l’any de presó s’ha commutat per una multa diària de 5 euros durant 24 mesos– i també inhabilitació de quatre anys per exercir la funció pública.
Canvi de govern el 2011
El cas es va iniciar el 2011, quan el nou equip de govern que va entrar a l’Ajuntament, liderat per Joan Sabartés (ERC, actual alcalde), va encarregar un informe econòmic i financer sobre la situació de l’Ajuntament –que van trobar endeutat–, que va destapar irregularitats del mandat anterior que havia liderat Damià Contreras (CiU).
Arran d’aquell informe es va iniciar una investigació policial i el 2014 el fiscal va presentar al deganat dels jutjats de Figueres una querella contra Contreras pel cobrament d’uns 41.000 euros en dietes no justificades o retirant diners en efectiu. Les dietes que havia cobrat l’alcalde corresponien a despeses en supermercats, restaurants, pàrquings, tallers de reparació de cotxes, contractació de canals de televisió, gasolineres... Molts dels pagaments o ingressos d’efectiu es feien amb targetes d’ús oficial de l’Ajuntament, sense justificants.
Targetes oficials
El tribunal considera acreditat que l’alcalde, amb coneixement del que feia, va percebre aquests imports sostraient cabals públics de la seva legítima finalitat pública i carregant-los indegudament a l’Ajuntament de Cantallops entre el 2008 i el maig del 2011.
En el cas de la secretària interventora de l’Ajuntament, la investigació policial va demostrar que havia cobrat durant aquell mandat (a més de la seva retribució fixa mensual d’uns 1.300 euros bruts) diverses retribucions variables per suposades hores de treball voluntàries extraordinàries, sense justificants, per un total de 38.150 euros (mensualment les quantitats oscil·laven entre 500 i 1.650 euros). Aquests cobraments van ser il·lícitament avalats per decrets de l’alcalde acusat. A títol comparatiu, la sentència recull que el secretari interventor que va substituir-la a partir del 2011 complia la seva funció amb una dedicació de vuit hores setmanals, repartides en dues tardes, que es consideraven suficients. El tribunal també recull que la secretària va ometre amb coneixement de causa la seva obligació com a secretària interventora de fiscalitzar i controlar els comptes municipals, donant-los una aparent legalitat que permetia que els decrets s’aprovessin a continuació al ple.
Una sentència que arriba deu anys després dels fets
Contreras va ser alcalde de Cantallops per CiU entre el 2008 i el 2011. Va arribar a l’alcaldia després de presentar una moció de censura contra el seu predecessor, l’alcalde Josep Maria Molas, també de CiU. La moció va prosperar amb els vots de Damià Contreras i Pere Moradell, fins llavors a l’equip de govern de CiU, i els dos d’IpC-AM, Miquel Serrano i Miquel Verdaguer, que havien estat a l’oposició. Al cap d’un any el pacte es va trencar perquè Damià Contreras no va cedir l’alcaldia a Miquel Serrano com havien pactat inicialment. En les eleccions del 2011 es va presentar per Unió per Cantallops-Entesa, vinculat a ICV, però no va aconseguir representació municipal. En aquelles eleccions va entrar a l’alcaldia el nou equip de govern, liderat per Joan Sabartés (ERC), que poc temps després va encarregar un estudi per aclarir el desgavell que havien trobat en les finances del poble. L’Ajuntament va denunciar el 2013 aquells fets, sobre els quals finalment l’Audiència de Girona va sentenciar ahir.
