Capellà d’hàbits bruts

El 2013, la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà va dictar l’expulsió de l’Església de mossèn David de Vargas, que llavors era capellà de Sant Vicenç de Castellet, però havia estat també rector de Manlleu. El tribunal eclesiàstic de Roma destacava que el mossèn no tenia “una personalitat idònia” per exercir el ministeri sacerdotal. Aquesta falta d’idoneïtat es basava en la vida privada del capellà, poc ajustada a la fe catòlica en matèria sexual. I és que el procés contra el capellà De Vargas que havien iniciat els feligresos de Sant Vicenç de Castellet pel seu comportament “dèspota” a la parròquia, així com els continus conflictes amb l’Ajuntament pel seu anticatalanisme, va acabar incorporant un dossier que va ser definitiu per fer-li penjar els hàbits. Un dossier amb els anuncis que De Vargas penjava en llocs web de contactes gais i fotografies en què se’l veia abraçat amb un noi nu, aparentment menor. Roma, doncs, va obligar el capellà a penjar els hàbits. Però ell els va guardar a l’armari i durant aquests darrers anys se’ls va tornar a posar per mostrar-se més seductor i convincent a l’hora d’entabanar ancianes il·luses que tenien el ja fals capellà com a guia espiritual i li confiaven els seus secrets, els seus estalvis i les seves propietats. Després de l’expulsió, va néixer un estafador amb pell de capellà. A partir d’una primera denúncia rebuda fa uns mesos, els Mossos han destapat una trama d’estafes i enganys orquestrada pel capellà que tenia tots els ingredients d’una pel·lícula i que la setmana passada va arribar al desenllaç amb l’ingrés a la presó del capellà per ordre del jutjat número 6 de Barcelona.

La primera denúncia contra De Vargas la va presentar una persona que relatava que una parenta seva de 91 anys havia estat víctima de les males arts de l’excapellà, que, un cop s’havia guanyat la seva confiança, va entabanar l’anciana dient-li que tenia problemes amb l’administració pública i que ell els hi resoldria si li donava diners i poders. D’aquesta manera, la incauta anciana li va donar 150.000 euros en metàl·lic, a part de joies i quadres i obres d’art de gran valor. No prou content amb tot el que li havia demanat, Vargas va aconseguir que l’anciana fes testament a favor seu i fins i tot va provar de subscriure una assegurança per valor de 100.000 euros, però no ho va aconseguir perquè el notari i el director de la sucursal bancària ho van aturar. A partir d’aquesta primera estafa, destapada gràcies a la intervenció de l’advocat Fermín Morales i el detectiu Antonio Marco, es va descobrir que el capellà entabanador havia fet aproximacions malintencionades amb almenys cinc dones més d’edat avançada amb excuses diverses, com ara fer-los creure que els evitaria mals o agressions, o que ell vetllaria perquè no els faltés res fins a la fi dels seus dies. Els Mossos van poder comprovar que De Vargas tenia fins a sis propietats, entre Barcelona i Sant Vicenç de Castellet: quatre habitatges i un pàrquing a Barcelona, un habitatge a Sant Vicenç de Castellet, i un habitatge i dos pàrquings a Càceres. Tot, guanyat amb males arts.

El 5 de novembre, els Mossos van detenir David de Vargas i van escorcollar casa seva i una segona residència. A la casa no van trobar ni les joies ni els objectes usurpats, però sí interessant documentació per a la investigació. En un magatzem de la segona residència, hi havia un retaule, un santcrist de dos metres i diversos objectes litúrgics, entre d’altres de gran valor històric. Per això, es va activar la Unitat de Patrimoni Històric per analitzar-los. En la seva declaració com a investigat, l’excapellà es va comprometre a retornar els objectes usurpats i a col·laborar amb la investigació. Va indicar el lloc on en tenia guardats alguns, i la víctima els va reconèixer, però no hi eren tots.

Un cop De Vargas va estar en llibertat, els investigadors van continuar anant-li al darrere i vigilant el seu entorn. D’aquesta manera, van descobrir que, després de la seva detenció, l’excapellà havia fet amagar unes maletes en un traster. El dia 16 de novembre, els Mossos, acompanyats de la persona que hi havia dut les maletes, van entrar a l’amagatall i hi van descobrir diverses bosses i maletes. Una de les quals contenia més de tres milions i mig d’euros en bitllets i a la resta de bosses van trobar 25 diamants, documentació d’altres víctimes i butlles papals i llibres antics, alguns dels quals folrats amb or...Un valuós botí que va ser comissat i que la Unitat de Patrimoni està analitzant. El mateix dia que els Mossos van descobrir el botí, l’excapellà va reaccionar amb un acte poc ortodox per a un religiós: es va intentar suïcidar llançant-se daltabaix d’un pont a la ronda de Dalt de Barcelona. Tot i que va acabar amb importants fractures i contusions, els equips d’emergència el van rescatar i el van traslladar a un centre hospitalari, on va quedar ingressat per recuperar-se de les greus lesions. Després d’un mes hospitalitzat i ja recuperat, el 17 de desembre, els Mossos el van tornar a detenir per ordre judicial. Aquest cop, el jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona en va ordenar l’ingrés a la presó. Però la investigació continua oberta, perquè se sospita que encara hi podria haver més víctimes. I tampoc es descarta que l’excapellà, que tenia estudis relacionats amb l’art i la museologia, hagi aconseguit, gràcies a aquests coneixements, vendre obres d’art entregades per les seves víctimes i convertir-les en diners.