Desapareguts i ‘no name’, el puzle de mal encaixar
Avui, 9 de març, Dia de les Persones Desaparegudes sense Causa Aparent, mentre a la costa catalana s’intenta posar nom als tres cadàvers no identificats a Portbou, Lloret i Tortosa, per l’altre costat es busca el cos del pescador que va caure al mar a Palamós durant el temporal Glòria i que no ha estat trobat. S’enviarà l’ADN a les Illes Balears per contrastar amb els dos cossos trobats a Menorca i Mallorca després del temporal i que no s’han pogut identificar.
Aquests casos són una petita mostra de la realitat d’aquest complex puzle de persones desaparegudes i cossos sense identificar que no acaba d’encaixar mai tot i els avenços que ha suposat l’ADN. Ho mostra que a tot l’Estat el 31 de desembre es mantenien actives 5.529 recerques de persones desaparegudes i que hi ha catalogats uns 3.500 cadàvers sense identificar a la base de dades. Encara falten per incloure-hi els cossos localitzats abans del 2010, que és quan es va crear la base de dades, fet que dona una idea de la dimensió del problema. Cadascuna d’aquestes xifres representen històries personals que no es limiten al desaparegut, sinó que es fan extensives al seu entorn. Per això aquest any, la diada del 9 de març vol posar l’èmfasi en els familiars dels desapareguts que pateixen l’absència i el desconeixement del que ha succeït i no poden girar full a les seves vides. És el cas dels familiars de Cristina Bergua, de 16 anys, desapareguda a Cornellà de Llobregat el 1997, el 9 de març. Pel seu cas avui és la diada dels desapareguts. També falta Caroline del Valle, la noia de 14 anys que va desaparèixer a Sabadell el 14 d’abril del 2015. Per ella, i per reclamar més mitjans per a la seva recerca, es farà una manifestació el diumenge 29 de març. Són només dos noms dels milers d’històries personals que amaguen les xifres.
