Els fosc relat de la nit “eterna” de Rosa, la malfiada
L’acusada, tot i la desaparició de Pedro, no va fer gestions per esbrinar on podia ser el seu company
Rosa Peral va continuar ahir la seva desfrenada declaració (el president del tribunal la va haver de frenar amb un “no s’enrotlli”) davant del jurat popular com a acusada de l’assassinat del seu company Pedro Rodríguez. Va ser molt clara assegurant que ella no havia matat Pedro i que no tenia cap pla amb l’altre acusat, Albert López, per deslliurar-se de Pedro. I també va ser rotunda en dir que mai havia explicat res a Pedro del que va passar amb la mort d’un venedor ambulant durant una intervenció en què van intervenir ella i López. I va pronunciar un altre no rotund quan li van preguntar si havia dit a Pedro que el causant de la mort del venedor era Albert. Si Pedro hagués sabut res del cas i hagués amenaçat d’esbombar-ho, el cas podria albirar un possible mòbil del crim, que no té encara explicació nítida.
Però tan extensa en les seves explicacions, Peral no recorda detalls clau de la nit de l’1 al 2 de maig del 2017, suposadament la nit del crim que ella va definir ahir com “una nit que semblava que tenia més de 24 hores, una nit eterna”. No recorda ben bé si les nenes (havien passat una tarda en família) van sopar o no van sopar quan van ser a casa. I tampoc si va posar la televisió amb les nenes per evitar que sentissin les fresses que venien del pis de baix, on Albert López havia irromput armat. I en el seu relat de “la nit eterna” situa Pedro ajudant-la a posar rentadores i ordenar roba en plena matinada, però no precisa on era Pedro quan ella va veure Albert que saltava la tanca i va arrencar a córrer cap al pis de dalt. Ni dona explicacions coherents de si va alertar Pedro del perill que ella veia. Ni què feia exactament Pedro en aquell moment. I quan va baixar després d’hores, perquè Albert la va cridar que baixés a netejar, no va veure el seu company però no va preguntar a Albert què havia passat. Va veure, admet, la motxilla que duia Albert xopa d’aigua i d’alguna cosa vermellosa al cul i a dins, “coses molt desagradables”. Quines coses? No ho va especificar, a part de la destral que va considerar que per haver-la fet servir estava poc bruta del mànec, que era groc. I Pedro, on era? Pensava que l’únic lloc on podia haver anat podia ser a casa del seu veí Manu. Però Manu, hores després, li va preguntar on era Pedro i ella li va dir que no ho sabia, i no va fer més gestions. Estava “paralitzada, cagada”, assegura. Afirma que tenia por de l’Albert, i per això va seguir les seves ordres de callar i manipular proves durant quatre dies. I no va denunciar el que havia passat a casa seva (ella pressuposa una baralla) perquè no es refiava que cap policia la pogués protegir d’Albert.
