Pandèmia d’estafes

La tragèdia del coronavirus és terreny abonat per a estafadors que aprofiten la vulnerabilitat dels afectats més grans i la situació de confinament de tothom. Lladres i estafadors tenen com a aliats les xarxes socials, que les policies també utilitzen per llançar consells per alertar de no caure a les xarxes dels maliciosos. Abans de començar el confinament ja es van conèixer casos, a l’Hospitalet i Pineda de Mar, per exemple, d’espavilats que es presentaven en cases de gent grans vestits amb una bata blanca, fent-se passar per metges que anaven a fer una visita de revisió de coronavirus. Eren lladres. També feien servir elements sanitaris, en aquest cas les buscades mascaretes, per emmascarar-se el rostre, els dos malfactors que els Mossos van atrapar a Sant Cugat del Vallès quan anaven a assaltar una casa i un atracador que va assaltar una gasolinera a Rubí tapant-se el rostre també amb una mascareta.

I en poblacions de la Costa Brava es van detectar usuaris de Facebook que s’oferien d’una manera altruista a gent gran per anar-los a fer la compra i dur-la al domicili “sense cobrar res més que el preu del tiquet de compra”. Però els benèvols ajudants de la gent gran no van poder fer cap servei, perquè la policia va descobrir els oferiments a la xarxa i va identificar els curiosos filantrops com a malfactors, ja reconeguts de la zona, i els va advertir que els veien les males intencions.

Les xarxes socials també són una bona plataforma, amb tothom confinat, per vendre productes fraudulents. Com ara les mascaretes de 3 capes en caixes de 50 unitats que es venien en un portal d’internet. O els 1.600 litres d’un producte de neteja que els Mossos van comissar al Vallès que es venien com a gel hidroalcohòlic amb propietats contra el coronavirus. Fraus i estafes. Com uns correus que avisen d’una compra feta per internet i que demanen les dades de la targeta bancària. La malícia dels estafadors també s’aprofita de la presentació d’ERTO a moltes empreses: envien als treballadors un correu demanant les seves dades bancàries perquè se’ls pugui tramitar la prestació. Mai s’han de donar dades. Tampoc quan, com ara s’està fent, un perfil que suplanta un banc ens informa que el nostre compte s’ha suspès i que cal donar-los les dades per tornar-lo a tenir actiu.

L’augment, obligat, del teletreball en les empreses també les fa més vulnerables als ciberatacs i als xantatges de les grans màfies del crim cibernètic. Un dels objectius d’aquests criminals són precisament els hospitals, per la seva vulnerabilitat davant un sabotatge informàtic. Hi ha hagut intents que s’ha aconseguit fer avortar. Els experts en seguretat han detectat que, des de principis de març, el nombre d’empreses de Catalunya susceptibles de rebre un atac ha passat de 3.000 a 12.000. Segons dades del CCN (Centro Criptológico Nacional), l’1 de març els dominis amb el nom “Covid” havien passat de 12.000 a 30.000. Són majoritàriament perfils que s’han creat per perpetrar estafes aprofitant que la gent ha baixat la guàrdia amb la pandèmia. No s’ha de clicar mai en cap enllaç adjunt a aquests perfils. “Els ciberdelinqüents també fan teletreball”, adverteix l’expert en seguretat Bruno Pérez, que remarca la gran feina que fan els “herois tecnològics anònims” per aturar infinitat de ciberatacs a punts sensibles.