Un bomber diu que en el foc d'Horta el cos va rebre instruccions contradictòries
Assegura que si hagués sabut que aquell dia hi hauria vent s'hauria qüestionat treballar a la zona on era
«El sergent del Grup de Reforç en Actuacions Forestals (GRAF) de Barcelona ens va avisar que s'apropava un front de foc que arribaria en uns deu o quinze minuts d'allí on érem. Quasi de manera simultània, vam veure que els membres de les brigades provinents d'Aragó marxaven; si bé nosaltres vam decidir fer una zona segura junt amb el GRAF i després ens vam tapar amb les mantes ignífugues una trentena de persones.» Aquest és un dels episodis viscuts a Horta de Sant Joan per un dels bombers del parc de Tarragona la tarda del 21 de juliol del 2009, que és quan va tenir lloc el fatídic atrapament mortal de cinc professionals del GRAF Lleida. Davant la jutgessa de Gandesa que instrueix el cas, aquest testimoni va afegir que «estaven en un indret de risc pel pendent que hi havia» i que el seu grup es va salvar per un canvi en la direcció del vent: «No entenc per què no es va avisar ni es van treure abans els efectius del GRAF Lleida. El més lògic hauria estat deixar cremar el terreny, esperar i haver-hi tornat més tard. Si m'haguessin advertit que hi hauria vent, m'hauria qüestionat treballar en aquest punt.»
En la mateixa compareixença, va criticar que un dels problemes que també va existir durant les tasques d'extinció és que entre els caps no es van aclarir. Lligat amb això, en una de les reunions que els bombers van fer després de l'incendi per parlar del dispositiu, un dels comandaments va considerar que la responsabilitat «s'havia d'assumir entre tots» perquè el perímetre s'hauria pogut apagar abans. Unes manifestacions que van ser replicades pel declarant, qui va respondre que havien rebut «instruccions contradictòries»: «Mentre un comandament ens deia que havíem d'apagar ràpid el perímetre, un altre ens ordenava que anéssim a poc a poc per tal que el terreny quedés ben remullat i evitar revifades.» I, finalment, va concloure que un altre fet que va aixecar malestar i que va traslladar al cap del parc en funcions de Tarragona és que feia massa hores que actuaven al mateix focus: «Una persona que havia dormit 4 hores no podia estar en condicions de treballar-ne 24.»
«Les respostes eren incongruents»
Dins la llarga llista de testimonis que estan compareixent als jutjats, un auxiliar forestal va indicar que ningú els va informar de com evolucionava el foc i el vent, de manera que «tenien la sensació d'estar sols». A banda, un bomber de Vilafranca del Penedès va relatar que va escoltar per les emissores gent que s'estava cremant, però que les respostes a les peticions d'auxili donades des del punt de trànsit «no eren correlatives ni congruents». Precisament, un efectiu del parc de Tarragona va recordar haver escoltat les trucades en què es reclamava ajuda del GRAF Lleida a quarts de quatre de la tarda, en què avisaven que hi havia ferits: «Tothom devia sentir-los perquè es va activar el SOS, que anul·la tota la resta.» I, ja de nit, un bomber del GRAE va explicar que va participar en un dispositiu de recerca «perquè no se sabia si hi havia més gent afectada».
