Infern al cap de Creus

Un foc declarat avui fa vint anys a Garriguella, a l’Alt Empordà, va cremar 6.513 hectàrees del parc natural del Cap de Creus i el seu entorn. Les flames es van iniciar al costat de la barraca d’un vedat de caça de Garriguella i la tramuntana, que no va parar de bufar en tot el dia, les va empènyer en tres fronts diferents des de l’interior cap a Roses, Llançà, Colera i Cadaqués. L’incendi, fins llavors el tercer més greu registrat a les comarques gironines en nombre d’hectàrees cremades, va afectar un perímetre total de 55 quilòmetres quadrats de nou municipis: Garriguella, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera, Roses, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà i Colera. Malgrat la virulència de les flames, no es va haver de lamentar cap víctima mortal. Això sí, milers de persones van haver de ser desallotjades de les seves cases, milers d’abonats van quedar sense llum i es van haver de tallar la via del tren i una desena de carreteres.

L’incendi va començar cap a les onze del matí d’un diumenge a Garriguella, al mateix indret on una setmana abans ja hi havia hagut quatre focs que es van controlar en qüestió de minuts. Inicialment es va atribuir la causa de l’incendi a una crema de rostolls d’un ciutadà alemany propietari de la barraca on va començar el foc, però posteriorment va guanyar pes la teoria que hauria estat provocat per un caçador a qui se li hauria prohibit caçar al vedat de Garriguella. Al migdia, el foc, empès per la tramuntana, ja havia saltat a gran velocitat per les carenes que travessen la carretera de Llançà. Vint mitjans terrestres i vuit d’aeris treballaven, llavors, en les tasques d’extinció. A mesura que avançaven les flames, les dotacions es van reforçar fins a 22 mitjans aeris, 64 vehicles terrestres, 5 ambulàncies i 600 persones, entre bombers, mossos d’esquadra i voluntaris. La majoria de mitjans eren de la Generalitat, però també s’hi van traslladar efectius de Madrid, Saragossa i l’Estat francès.

Cap a les sis de la tarda, el pitjor ja havia passat als pobles d’interior, on els veïns començaven a tornar a casa seva, però el foc avançava amb virulència cap a la costa per dos fronts més. A Roses, al sud del perímetre cremat, es van haver d’evacuar les urbanitzacions Mas Fumats i Mas Boscà i a Llançà, al nord del Cap de Creus, les flames van cremar un càmping, on van esclatar unes bombones de butà. L’incendi va arribar fins a Colera, el límit nord del perímetre cremat. A les nou del vespre els mitjans aeris es van retirar per falta de llum. Aleshores preocupava l’avenç del foc cap a Cadaqués. Les flames havien travessat la carretera de Roses i estaven aturades al coll de Perafita. L’objectiu era contenir-les perquè no creuessin el Pení. A més continuava actiu el front de Llançà i es tornaven a desallotjar les urbanitzacions Mas Fumats i Mas Boscà de Roses. A mitjanit, l’aleshores conseller d’Interior, Xavier Pomés –fins a l’Alt Empordà també s’hi van desplaçar el conseller de Medi Ambient, Felip Puig, i el ministre de Medi Ambient, Jaume Matas–, anunciava que el foc ja havia cremat unes 5.000 hectàrees. El dilluns al matí continuaven actius els focus de Perafita i el coll del Pení, on finalment es va poder contenir el foc i evitar que baixés a Cadaqués. A l’altre extrem del perímetre afectat, el foc continuava cremant a la zona del puig d’Esquer, entre Vilamaniscle, Llançà i Colera, però a la una del migdia es donava aquest front per controlat. Després d’un reconeixement en helicòpter, Pomés donava la crisi per tancada a les cinc de la tarda, trenta hores després de l’inici de l’incendi.

L’afectació final del foc va ser de 6.513 hectàrees, 2.500 de les quals corresponien al Parc Natural del Cap de Creus. També es van cremar 400 hectàrees de la part oriental del massís de l’Albera. Vint anys després, encara es desconeix qui va provocar el foc. La hipòtesi que l’incendi l’hauria causat un caçador venjatiu va quedar descartada quan l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, va rebre un anònim en el qual s’assenyalava el gerent de l’empresa Eolic Partners, Xavier Amargant, promotor d’un parc eòlic a Colera, i els regidors del PP de Roses Joan Bataller i Artur Fonolleras. Amargant va acusar Pàramo d’estar vinculat a l’anònim. Finalment, el març del 2003 la investigació va quedar arxivada perquè no es van trobar proves per incriminar ningú. El fiscal, però, va reclamar que s’obrissin diligències contra Amargant i l’alcalde de Colera, Miquel Carrés, per obstrucció a la justícia i revelació de secrets.