Absolen el veí de Camprodon que estava acusat d'haver violat una noia de Vilallonga de Ter
El tribunal de la secció tercera de l'Audiència ha absolt el veí de Camprodon Francesc Pagès Mingorance del delicte de violació de què era acusat per una noia de Vilallonga de Ter i pel qual l'acusació particular que aquesta exercia demanava una pena de 12 anys de presó i una indemnització de 90.000 euros.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat José Antonio Soria, considera que el tribunal «no aprecia que la manifestació de la denunciant ofereixi sòlides mostres de veracitat» i detalla diverses contradiccions en les declaracions de la noia. En canvi, estima que el relat de l'acusat va ser «constant i no afectat d'incoherència». Segons la resolució judicial, queda provat que el 23 de juliol del 2005 Pagès es va trobar amb la noia, amb la qual havia tingut una relació sentimental anterior, i ella va pujar voluntàriament al seu cotxe i van anar a l'aparcament d'un supermercat, on van mantenir relacions sexuals, «sense quedar acreditat que l'accés carnal s'hagués produït sense el consentiment de la noia».
Pagès sempre va sostenir que aquella relació sexual havia estat consentida per la noia, però aquesta sempre ho va negar.
El tribunal, però, ha considerat més creïble la versió de Pagès que la de la noia, entre altres coses perquè estava ressentida amb ell perquè havia trencat unilateralment la relació amb ella, perquè l'havia vist amb altres noies, perquè la noia no va intentar marxar del cotxe quan van ser a l'aparcament, i perquè, entre més coses, la noia no presentava cap senyal d'haver estat violada.
Per tot això el tribunal conclou: «No es pot descartar que la denúncia tingués el seu origen en el ressentiment de la noia, donant peu a certs dubtes en la convicció de la sala a l'entorn de la certesa de com van passar els fets.»
No s'investigarà la denunciant
El ministeri fiscal, que no va acusar en aquest cas i va demanar, com la defensa, l'absolució de l'acusat, va arribar a dir en el seu informe final que la denunciant «es va inventar la història de la violació». A l'advocat de la defensa, entre els arguments que ja tenia i els que li va oferir el ministeri fiscal, no li'n van faltar per demanar que el tribunal ordenés l'obertura d'un procediment penal contra la denunciant per un delicte de denúncia falsa.
En la seva resolució el tribunal no va acceptar aquesta petició perquè no la considera «procedent», si bé va tornar la papereta a la defensa perquè pugui emprendre, pel seu compte i si ho creu oportú, «les accions legals que estimi pertinent exercir».
Entre altres coses en la sentència s'assenyala que la noia, després del trencament de les relacions sentimentals amb l'acusat, va tenir un trastorn depressiu i es va haver de sotmetre a tractament psicològic durant dos anys i que recentment l'ha hagut de reprendre.
