“L’apuntàvem a terra i em vaig veure mutilat”
Els dos agents de seguretat ciutadana que van abatre Younes, “oblidats”
“Vam rebre l’avís que s’havia vist la persona sospitosa, entrem al camí i veiem que surt dels matolls un noi: a la mà esquerra porta com un escut imaginari, s’aixeca la camisa i du tres o quatre tubs cilíndrics a la cintura, veig cables i crida: «Al·lahu akbar!» Li diem que s’aturi, ve cap a nosaltres fent ziga-zagues i li disparo, caic de genolls a terra, ell cau i es torna a reincorporar... Li disparem, torna a caure i només esperava que explotéssim. Hi havia un silenci immens.” És el relat angoixant que va fer ahir l’agent de seguretat ciutadana dels Mossos de Vilafranca del Penedès, Astor 926, ahir al judici a l’Audiencia Nacional pels atemptats de Barcelona i Cambrils.
El relat del seu company, Astor 925, també va ser terrorífic: “Em vaig veure mutilat. L’apuntàvem a terra, no vam fer ni un pas enrere fins que els companys van venir i ens van ajudar a guardar l’arma... Em vaig enfonsar emocionalment.” Era el 21 d’agost del 2017, a Subirats, quan van abatre, amb 27 beines percudides, Younes Abouyaaqoub, el terrorista acusat de causar 14 morts i més d’un centenar de ferits a la Rambla, quatre dies abans. Tots dos agents van ser atesos pels serveis mèdics i psicològics del Departament d’Interior, però després no els van incloure a la llista de víctimes de terrorisme, i per això el ministeri va refusar indemnitzar-los. “Són els grans oblidats, igual que els mossos de Cambrils”, denunciava ahir el seu advocat, José Antonio Bitos, que els representa en nom del sindicat Uspac. Interior els ha condecorat, però no ha arreglat el greu error de no considerar-los víctimes. La forense de l’Audiencia Nacional, però, segons Bitos, ha fet un informe recent en què sosté que l’estrès posttraumàtic que tenen està directament relacionat “amb l’acció de repel·lir l’agressió del terrorista”. El tribunal hi tindrà l’última paraula.
En la sessió d’ahir també van declarar tres mossos ferits, dos d’ells sí reconeguts com a víctimes, en la fugida del terrorista pel control de la Diagonal, després de matar Pau Pérez i robar-li el cotxe.