Vist per a sentència el judici pels atemptats del 17-A

El judici pels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017 ha quedat vist per a sentència tres mesos després que comencés la vista oral. L’Audiencia Nacional haurà de determinar el grau de responsabilitat dels tres acusats en els atacs terroristes, que s’enfronten a penes de 41, 36 i 8 anys de presó per diferents delictes. La fiscalia va descartar l’acusació per assassinat tot i defensar que dos dels acusats eren membres de la cèl·lula de Ripoll que va posar fi a la vida de 16 persones a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Per al principal acusat i supervivent a l’explosió del xalet d’Alcanar, Mohamed Houli, la fiscalia ha demanat 41 anys de presó per integració en organització terrorista, tinença i fabricació d’explosius i conspiració per un delicte continuat d’estralls. Driss Oukabir, germà d’un dels terroristes abatuts a Cambrils, s’enfronta a 36 anys pels mateixos delictes. Saïd ben Iazza està acusat per col·laboració i podria acabar condemnat a 8 anys.

El ministeri públic no els va acusar d’assassinat perquè considera que no són els autors materials dels atemptats. Les acusacions populars, com l’Associació 11-M, l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) i el sindicat de Mossos Uspac, consideren, en canvi, que Houli i Oukabir “formaven part del pla criminal” i, per tant, “han de respondre pels fets”. Els han acusat d’assassinat i han demanat per a ells presó permanent revisable. L’Associació 11-M i AVT van argumentar que Houli i Oukabir “formaven part del pla criminal” i, per tant, “han de respondre pels fets”. També defensen que el canvi de tàctica per atemptar després de l’explosió d’Alcanar no els eximeix de responsabilitat, ja que treballaven per “causar el nombre més gran d’assassinats possible” de la manera que fos.

 La Generalitat s’ha sumat a la tesi de la fiscalia, però reclama també que se’ls condemni per mort amb caràcter de temptativa contra els agents dels Mossos i Bombers que van resultar ferits a l’explosió d’Alcanar. L’argument és que Houli i Oukabir van participar en la fabricació d’explosius i no van alertar del risc que suposava el xalet per evitar els danys.

La sentència haurà de determinar si Driss Oukabir era membre de la cèl·lula. La defensa d’Oukabir ho nega i posa com a prova la vida dissipada que duia, amb consum d’alcohol, drogues i prostitució, per justificar que estava allunyat de la religió. Durant el judici s’han presentat proves que indiquen que sí que hauria format part de la cèl·lula. Per exemple, les converses amb el seu germà Moussa en què es fa enrere abans dels atemptats, un testimoni protegit que el va situar a Alcanar, un viatge al Marroc amb presumptes fins logístics i les mesures de seguretat que prenia per evitar que se’l relacionés amb la cèl·lula terrorista.

Pel que fa a Mohamed Houli, les acusacions veuen acreditada la seva participació en els preparatius, i ho fan a partir d’elements com els vídeos que va gravar sobre la fabricació d’explosius a Alcanar o la compra de precursors. La fiscalia considera Saïd ben Iazza un “conscient col·laborador”, que va deixar la seva furgoneta frigorífica als terroristes, amb els quals creu que tenia molta confiança, i també els va facilitar documentació per comprar precursors d’explosius. El fiscal assegura que la “ignorància deliberada” també és delicte i que no cal compartir els objectius terroristes per ser condemnat per col·laboració.

El judici acaba sense que s’hagin resolt incògnites sobre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L’acusació particular dels pares del nen de tres anys que va morir a la Rambla, Xavi Martínez, ha demanat que s’obri una nova investigació sobre Es-Satty perquè qüestiona que morís a Alcanar i les proves d’ADN fetes.