Fa tres anys de la detenció del sospitós i la causa del doble crim és en punt mort
La defensa de Jordi Magentí presenta un escrit al jutjat menant la pressa i reclamant que facin o incorporin les diligències o els informes pendents
El dia 1 de març passat es van complir tres anys de l’empresonament de Jordi Magentí Gamell, el veí d’Anglès que els Mossos van detenir com a autor dels assassinats de Marc Hernández i Paula Mas, trobats morts al pantà de Susqueda. Magentí va passar 303 dies a la presó fins que el 28 de desembre del 2018 l’Audiència el va alliberar per manca de proves sòlides. Des de l’alliberament, els Mossos s’han anat escarrassant, de moment sense èxit, per trobar proves (l’arma del crim, els telèfons de les víctimes...) que incriminin el sospitós, que ha continuat fent vida a Anglès i complint amb l’obligació de presentant-se cada 15 dies al jutjat número 2 de Santa Coloma de Farners. Un jutjat que en aquest temps ha canviat de jutge en dues ocasions. I el sumari està aturat i ni tan sols s’han incorporat els resultats de moltes diligències encarregades pel mateix jutjat. Falten, per exemple, els resultats de les anàlisis d’unes restes vegetals (pinassa) que es van trobar al vidre davanter del cotxe de les víctimes, amb què es pretenia demostrar en quin lloc de l’entorn del pantà havien aturat el cotxe de les víctimes abans de ser assassinades. Tampoc hi ha incorporat l’informe dels rastrejos i immersions efectuats amb l’armada per buscar l’arma del crim i altres possibles elements, ni el resultat de les noves anàlisis practicades a l’Opel Zafira un cop recuperat del desballestament de Múrcia on l’havien llençat. En vista d’aquesta inacció, la defensa de Jordi Magentí, el lletrat Benet Salellas, ha presentat un escrit al jutjat per menar la pressa, per “instar un impuls processal de l’expedient”, atenent al dret fonamental a un procediment sense dilacions indegudes. Salellas recorda a l’actual jutgessa, Lucía Brea, que es va incorporar a l’octubre com a titular, que fa sis mesos que el jutjat va acordar unes proves i declaracions instades per la defensa i, que tot i estar acordades, no s’han portat a terme. Entre aquests proves , que va acordar la jutgessa substituta Marta Sitjes, que havia donat un impuls a la investigació, hi havia la declaració d’un noi, el fill de Lauren Schenkel, que, segons queda reflectit en el sumari, també era al campament del Mas Llomar el dia que el seu pare i altres persones asseguren que van sentir trets. Uns trets que no acaba de quedar clar d’on procedien, però que se pressuposa que són els que van posar fi a la vida de Marc i Paula. El fill de Schenkel, que tenia 17 anys llavors, mai va declarar en relació amb els fets. Tampoc es va preguntar als fills, més joves, d’una dona que també vivia al Llomar i que va sentir els trets.
LA DATA
Les dades de la mort de Bartomeu Soler
Una altra de les diligències que reclama Salellas que va ser acordada fa mesos i que no s’ha incorporat són els resultat de l’autòpsia de Bartomeu Soler, l’home que vivia en una barraca al costat del pantà, que va ser el primer investigat pel cas i després testimoni clau, que va aparèixer mort en circumstàncies peculiars. Era estès al rost davant de la barraca, sota d’un alzina d’on penjava una soga. Semblava l’escena d’un suïcidi, però l’autòpsia va concloure que havia mort d’una afecció cardíaca. La incorporació de l’informe d’autòpsia també la va acordar la jutgessa Marta Sitjes a petició de la defensa de Magentí, que reclamava la incorporació al sumari de tot l’expedient relacionat amb la mort de Bartomeu Soler, causa que va recaure en un altre jutjat. La jutgessa havia deixat per decidir si s’incorporava tot l’expedient en funció del que indiqui l’autòpsia. Salellas considera que és d’interès per a la causa la inspecció que es va fer a la barraca de Bartomeu i també havia demanat que s’analitzessin unes beines que l’eremita tenia exposades i que els mossos ni van recollir ni van considerar d’interès.
