Cas Jordi Comas: el robatori, a judici; l’homicidi, impune
Només dos homes són jutjats, per lladres, per l’assalt que el 2012 va costar la vida a l’hoteler
Carme Hospital relata com els van atacar a casa seva
Carme Hospital, supervivent de l’assalt perpetrat per uns encaputxats el 18 de novembre del 2012 a casa seva a Platja d’Aro, que va costar la vida al seu home, l’hoteler Jordi Comas, va relatar amb molt de detall la violenta actuació dels assaltants en el judici que va començar ahir, gairebé nou anys després, a l’Audiència de Girona. Però, paradoxes de la justícia, tot i que més de deu persones van ser detingudes, algunes a l’estranger, per l’homicidi de Jordi Comas, ahir només dos homes, Valentino Gjeloshi i Mousa Allaoui, van escoltar el relat de la víctima supervivent des del banc dels acusats. N’hi havia d’haver un altre, Ahmet Kurti, però està evadit. Però cap d’ells pagarà per la mort de Jordi Comas, ja que la causa per l’homicidi es va arxivar perquè el fiscal i el jutjat de Sant Feliu de Guíxols no van aconseguir proves de l’autoria del crim contra cap dels nombrosos candidats que tenien. Els homes que durant aquesta setmana són jutjats només afronten l’acusació de robatori amb violència en concurs amb detenció il·legal.
Valentino Gjeloshi i Mousa Allaoui, que van arribar lliures a la sala, van escoltar com Carme Hospital explicava davant el tribunal el que ha explicat infinites vegades a la policia, al jutjat i a la societat. Que, aquella nit, ella i Jordi Comas havien sopat davant la televisió (hi havia programació electoral), que ella va anar a la cuina a endreçar els estris i coberts, que va sentir com si en Jordi patís un ofec i que en tornar al saló va veure que tres homes, encaputxats, amb guants i vestits de negre de dalt a baix, eren abraonats a sobre del seu home al sofà. Ella va cridar “Jordi!” però ja no va tornar a sentir més la veu del seu home. Carme Hospital va relatar com a ella la van lligar, la van bufetejar dues vegades i la van obligar a obrir la caixa forta. Carme Hospital va explicar que l’home que a ella l’havia lligat i colpejat li parlava en espanyol, però amb un deix que ella va identificar com a magrebí. N’està segura, va dir, perquè sap com parlen treballadors magrebins, bona gent, que té contractats al seu negoci. Hospital va explicar que mentre ella era a dalt amb un individu va sentir que des de baix cridaven dues paraules que no va entendre. “Però vaig saber que volien dir que en Jordi era mort”, va dir.
El judici que ahir es va celebrar tot i l’absència d’un dels acusats ja s’hauria d’haver celebrat el juny de l’any passat, però en aquella ocasió l’Audiència va optar per ajornar-lo mentre decretava una ordre de recerca i captura de Kurti que no s’ha executat. Valentino Gjeloshi i Mousa Allaoui s’han acollit al dret que els atorga la llei de declarar al final del judici. Així, juguen amb l’avantatge de saber el que han declarat els testimonis, els policies i els pèrits que intervindran. Estaran a veure-les venir.
Per a Gjeloshi i Allaoui i per al rebel Kurti, el fiscal demana una pena de 10 anys de presó pel robatori a la casa de Comas (d’on es van endur 2.500 euros, 4.000 dòlars i nombroses joies), però per a Gjeloshi i Kurti demana també 5 anys de presó més pel robatori a Sant Cugat d’un Audi que, suposadament, van fer servir per anar a Platja d’Aro i que van abandonar a l’Hospitalet de Llobregat. Va ser en aquest cotxe on es van localitzar unes capses que Carme Hospital va identificar com algunes de les que s’havien endut de casa seva i que contenien joies. En l’Audi també s’hi van trobar unes burilles que van permetre extreure’n ADN que va implicar Kurti i Gjeloshi.
LA DATA
La desaparició del sospitós
La mort de Jordi Comas quedarà impune davant la resignació de Carme Hospital i del seu lletrat, Carles Monguilod, que, tot i el fracàs de no poder veure’n jutjat l’autor material, sempre han lloat la feina d’investigació de Mossos i de la fiscalia, que van arribar a detenir més de deu implicats. I entre ells van assenyalar un home com l’autor material del crim: Mohamed Yassine, àlies Chelagmi, un home que vivia en una casa ocupada, que tenia clares mostres de desequilibri mental i diversos antecedents per delictes violents. Chelagmi va ser inicialment empresonat, però poques setmanes després l’Audiència de Girona el va posar en llibertat en considerar que cap prova sòlida l’incriminava en l’assalt mortal. A la sortida de la presó se’l va ingressar en un psiquiàtric, on l’havien de sotmetre a una prova pericial per determinar el seu grau d’imputabilitat. Quan els pèrits hi van arribar, Chelagmi ja no hi era. Va desaparèixer. Mai es va presentar a les compareixences judicials i des del 2017 fins ara ningú sap on és.