Successos
Cinc dècades de dol
L’Ajuntament d’Arbúcies commemora el cinquantenari de l’accident aeri del Montseny, suspès l’any passat per la pandèmia, amb la participació de representants de totes les institucions i del cònsol britànic
Hi participen també i reben el reconeixement institucional voluntaris que van participar en les tasques de rescat i identificació
“Tots els rellotges que vaig recollir per identificar les víctimes marcaven les set”
Yvonne Ridgley i Sandra Bolton eren dues joves britàniques de famílies treballadores dels barris obrers de Manchester. Es van comprar roba nova i estaven molt il·lusionades per passar les vacances a la Costa Brava. Elles dues, matrimonis, famílies amb fills petits, sis futbolistes del Padiham i altres persones, fins a 105, totes de la zona de Lancashire a la rodalia de Manchester, a les quatre de la tarda del 3 de juliol del 1970, van agafar el vol xàrter a Manchester amb una tripulació de set persones més. Havien d’aterrar al Prat per iniciar una vacances de somni. Cal recordar que es vivia l’anomenat boom de la Costa Brava. Tot i que alguns dels qui viatjaven en aquell avió se’ls esperava per sopar en un hotel de Calella (Maresme).
El DH Coment4 de la companyia britànica Dan Air, un Havilland amb més de 25.000 hores de vol, però, pels volts de les set de la tarda es va estavellar al paratge de la font de la Cresta, a 1.150 metres d’altitud sota el cim de les Agudes del Montseny, entre Arbúcies i Viladrau. En té el detall de les víctimes l’historiador Ot Ordeig Andreu, que manté contacte amb una vuitantena dels familiars encara en vida. Ordeig està enllestint un llibre i participa en un documental que recollirà els més de dos anys de recerca, motivada per la seva vinculació als fets; el seu avi partern era tinent d’alcalde de Vic i dos oncles de la seva mare, bombers, i van participar en les tasques de recuperació de les víctimes.
El paratge de la font de la Cresta era dantesc. Ho va afirmar un dels molts voluntaris que van ajudar en les tasques de rescat als cossos d’emergència d’aleshores –Guàrdia Civil, Creu Roja i Bombers–. “No se m’hi ha perdut res, aquí dalt”, va sentenciar Jaume Tordera, que va ser dels primers d’arribar al lloc de l’accident amb el seu pare, sometent a Viladrau, i que, tot just ara, s’hi ha desplaçat dues vegades amb motiu del cinquantenari. Va detallar que el seu pare dipositava en bosses les restes humanes que anaven trobant i ell recollia les pertinences per ajudar a la identificació. “El record encara és viu i m’ha marcat de per vida”, va dir, visiblement afectat. Tordera té dos fets clavats a la memòria: “Tots els rellotges que vaig recollir marcaven les set de la tarda, cinc minuts amunt o avall, i dels voluntaris que van venir al primer moment, molts no ho van resistir i van marxar.” I Josep Ferrerons hi va afegir: “A la nostra retina, van quedar molts detalls que mai no oblidarem.” Ell mateix va remarcar que, en les tasques de rescat, hi van participar veïns de Sant Hilari, Sant Celoni, Breda, Espinavell, Viladrau i Arbúcies, per als quals va demanar un reconeixement. També va recordar que els veïns de la zona van ser clau per localitzar l’aparell un dia després, perquè, al primer moment, se’l buscava per la zona de Sabadell i a la costa del Maresme. “Vam sentir per la ràdio que es buscava un avió accidentat i, com que el dia abans en vam veure un amb un trajecte estrany i a una altura que no era l’habitual, ho vam comunicar a les autoritats”, va indicar, tot recordant les dificultats d’accés a la zona del sinistre per l’orografia.
Memòria i homenatge
Molts dels familiars que es van poder desplaçar, l’any 1970, fins a Arbúcies no van poder completar el dol, perquè les víctimes ja estaven sepultades en una fossa comuna al cementiri del municipi, quan van arribar. Ara, 51 anys després i amb motiu de l’acte del cinquantenari suspès per la pandèmia, els que resten en vida tampoc han pogut assistir-hi per les restriccions de mobilitat per la Covid-19. Ningú tampoc no els va fer arribar les pertinences personals dels finats, la localització de les quals és un altre dels grans misteris del succés, que ara investiga Ot Ordeig, i que els ajudarien en el procés del dol.
Per això, l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, va voler remarcar que la Tomba dels anglesos és història del poble, i que forma part de la vida dels veïns. “No oblida, qui no perd la memòria” va indicar. I el cònsol britànic, Lloyd Milen, va reblar: “Gràcies per fer d’Arbúcies un lloc on poden descansar en pau les víctimes i per cuidar-lo.”