Comunicat sobre l'accident a Mèxic

Som en Bernat Palau i l'Aina Frau. Juntament amb en Francesc Espasa, som alumnes de la UPC i anàvem a realitzar un projecte de cooperació a Mèxic. Vam marxar el dia 2 de juliol i vam anar al municipi de Tanlajás, a realitzar aquest projecte. Una vegada el projecte va haver acabat, teníem 4-5 dies de vacances i vam decidir conèixer altres llocs de la Huasteca.

El dia 25 vam arribar a Aquismón. El dia 28 teníem pensat visitar les cascades de Tamul i, en cas que no fos possible (cosa que pensàvem probable perquè encara que el dia abans i aquell mateix matí no plovia, ho havia fet els últims dies), volíem anar a visitar Xilitla.

Vam anar a l'oficina d'informació turística per veure si es podia arribar a Tamul, i ens van informar que no. Per això vam decidir anar a Xilitla com teníem pensat com a segona opció. Vam anar a comprar esmorzar i un dels conductors que porta grups als llocs turístics ens va dir que ell estava organitzant un grup per anar a Tamul per un altre camí per veure la cascada des de dalt i no des de baix (la ruta habitual). Li vam dir que al centre de turisme ens havien dit que no s'hi podia anar, però ell ens va convèncer que per aquesta ruta s'hi arribava bé.

La camioneta estava aparcada just en una zona reservada per a camionetes turístiques davant del cartell amb els preus oficials dels viatges, a la mateixa plaça de l'oficina de turisme, situada aproximadament a vint metres. Vam anar cap a la camioneta i vam veure que hi havia tres noies catalanes i cinc mexicans que també anaven cap allà. Llavors vam pujar a la camioneta un total d'onze persones, més el conductor. Vam arribar a un riu on hi havia un barquer que ens havia de passar a l'altra banda del riu (quan vam pujar a la camioneta, almenys nosaltres, no sabíem que havíem de creuar el riu).

La zona per on es pensava travessar era una zona del riu molt planera. No es veien ni ràpids ni remolins. Vam preguntar al barquer si, efectivament, era possible travessar el riu. Ens va dir que era segur en aquell tram, i vam pujar a la barca el conductor de la camioneta, el barquer, nosaltres tres i les tres noies de Cassà de la Selva.

Les altres persones havien de passar en un altre torn. Tot anava bé. Però quan vam arribar a l'altra riba, la barca va començar a girar sobre si mateixa. El timó, que era el mateix barquer, va quedar més a prop de la riba, i llavors va saltar i ens va deixar sols dalt de la barca. A més, en saltar va impulsar la barca en direcció al centre del riu.

Quan ens vam veure sols baixant pel riu, vam intentar agafar-nos a unes branques baixes d'un arbre per veure si podíem parar la barca. Vèiem molts ràpids davant nostre i no sabíem a quina distància era la cascada.

Quan ens vam agafar, no vam poder aguantar la força del corrent i vam caure a l'aigua, almenys nosaltres dos (Aina i Bernat), i pensem que en Francesc també. A partir d'aquest moment l'aigua se'ns va endur separadament, i nosaltres dos, nedant, encara no sabem com, vam sortir. Cadascú va sortir en una riba del riu. Creiem que el corrent ens va dispersar a tots.

Quan en Bernat va sortir de l'aigua va veure passar en Francesc a pocs metres de la riba amb el cap fora de l'aigua.

Llavors l'Aina, caminant cap al lloc des d'on havíem sortit, va trobar una camioneta, que la va portar fins al lloc de l'accident, i després les persones de la camioneta van anar a demanar ajuda, juntament amb una parella dels turistes mexicans. En Bernat, que era a la riba, va anar a buscar el barquer, a veure si trobava algú del grup. Passada una estona, va venir gent del poble per ajudar a buscar els altres membres del grup. Més tard van venir dos nois amb arnesos per creuar el riu per un cable que hi havia instal·lat. I finalment va arribar la policia.

Aproximadament una hora després de l'accident va començar a ploure, i en qüestió de poques hores el cabal del riu va créixer aproximadament un metre. I això és el que va passar.

Ens hem assabentat que alguns mitjans de comunicació diuen que vam pagar 6.000 pesos per creuar el riu. No és veritat. Havíem de pagar 100 pesos mexicans cadascun, en principi. No sabem si el conductor va pactar alguna cosa més amb el barquer. A més, es pagava a la tornada, així que no hem pagat ni un sol peso. No vam comprar ni subornar ningú. I no vam anar sols enlloc. Era una visita guiada i organitzada per gent de la zona just davant del punt d'informació turística i al lloc on es lloguen totes les camionetes cap a totes les rutes que surten d'Aquismón.

Des d'aquí hem estat en contacte amb les nostres famílies i amb la d'en Francesc, i per correu electrònic amb la mare de la Irene i el xicot de la Neus, als quals ja hem explicat què va passar i amb qui continuem en contacte diàriament. La gent de la zona ha sortit a la recerca dels desapareguts, a més dels equips de rescat. Ahir i avui un helicòpter ha estat sobrevolant el riu, i avui s'hi ha afegit un camió amb soldats de l'exèrcit de Mèxic.

Fa poques hores s'ha trobat el cos de la Maria Neus Terradas.

Només volem afegir-hi que estem molt afectats pel que ha passat i que demanem que es tracti amb respecte la informació, ja que encara hi ha persones desaparegudes i famílies preocupades. Així doncs, esperem que no es torni a filtrar informació errònia, ja que només fa més difícil la situació per a les famílies dels afectats.