Mor el periodista José Martí Gómez
Va rebre, entre d’altres, el premi ciutat de Barcelona, el nacional de periodisme i el d’Ofici de Periodista
El periodista José Martí Gómez (Morella, 1937) ha mort aquest dimarts. Ho ha anunciat en una piulada la seva família Martí es va iniciar al món del periodisme com a corrector al ’Diari de Barcelona’ al 1963. Posteriorment va treballar al ’Periódico Mediterráneo de Castellón’ i al 1970 va ser contractat pel diari ’El Correo Catalán’. Ha estat guardonat també amb els premis Ciutat de Barcelona de periodisme radiofònic (1998), Ofici de Periodista, del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1999), Nacional de periodisme (2008) i amb el Memorial Francesc Candel (2017). Va ser vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya per la demarcació de Barcelona.
Va col·laborar en el setmanari ’Por Favor’ amb sàtires i comentaris polítics i en diaris com ’El Pais’ o ’La Vanguardia’ i va participar en tertúlies radiofòniques de la Cadena SER.
És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls d’entrevistes ’Hagan juego, señores’ (1976) i ’Veintiún hijos de su padre’ (1977, premi Manuel del Arco), en col·laboració amb J. Ramoneda, publicats al setmanari ’Por Favor’; les biografies ’López Raimundo, la soledad del corredor de fondo’ (1976, amb X. Vinader i J. Ramoneda); ’Joan Reventós: aproximación a un hombre y a su época’ (1980), i ’Lady Di: la verdadera historia’ (1992)
Va publicar també diversos llibres situats entre l’assaig, la crònica i el recull de fets diversos: ’Asesinatos por amor’ (1978), ’Amor y sangre en la oficina: historias reales de delincuentes y pícaros’ (1988), ’La España del estraperlo, 1936-1952’ (1995), ’El Corazón inglés: una particular visión de Inglaterra y los ingleses’ (2002), ’Historias de asesinos: el crimen en España desde 1970 hasta nuestros días’ (2004), ’Historias de asesinos’ (2004) i ’Animales de compañía’ (2005).
El 2016 va publicar l’autobiografia ’El oficio más hermoso del mundo’. Ha estat guardonat també amb els premis Ciutat de Barcelona de periodisme radiofònic (1998), Ofici de Periodista, del Col·legi de Periodistes de Catalunya (1999), Nacional de periodisme (2008) i amb el Memorial Francesc Candel (2017). Va ser vocal del Col·legi de Periodistes de Catalunya per la demarcació de Barcelona.
En una piulada la seva familia ha explicat: “”La vida es bonica”, ens va dir. Seguirem endavant sense oblidar aquestes paraules, i recordant que ell sempre va fer més boniques les nostres vides”.
