Odissea a Susqueda

Estiu del 2020. Dos joves de Rubí que no sabien que a Susqueda ja feia tres anys que havien matat una parella van decidir anar a acampar en un lloc idíl·lic al costat del pantà, on ja havien estat abans. Però la plàcida estada a la natura es va convertir en un malson. Es van trobar les 4 rodes del cotxe rebentades i van tenir feines per poder sortir de la riba del pantà. Ara, sabedors del cas de l’assassinat d’en Marc i la Paula, pensen que van tenir molta sort d’haver-ho pogut explicar.

Ben Montesinos, que és molt prudent i curós conduint, va enfilar amb el seu Peugeot 306 per la pista que passa per l’antiga pedrera i voreja l’aigua. Allà on el 24 d’agost del 2017 es va perdre el rastre del cotxe de Marc i Paula. Ell no ho sabia. Van travessar el petit pont sobre la riera de Rupit, van continuar fins més enllà del mas Llomar i van triar un lloc per deixar el cotxe. “Ens va aparèixer un home que va dir que marxéssim, que allà no ens hi podíem estar, que allò era propietat privada, que tot aquell bosc era seu”, explica Montesinos. Aquella propietat és d’Olivier Bodhengein, el belga que ara ha reconstruït la casa que estava enrunada quan la va comprar. Bodhengein és una de les persones que assegura que va sentir trets el dia que en Marc i la Paula van desaparèixer. Tot això en Ben i el seu company Àngel no ho sabien. Van obeir i van marxar del Llomar. Van tornar enrere cap a la riera de Rupit, van deixar el cotxe en una raconada de la pista i van agafar un sender vora del corrent per endinsar-se bosc amunt i buscar un bon lloc per passar-hi uns dies. Però es van trobar un parell de sorpreses. A banda de brutícia i deixalles que denotaven que algú hi havia menjat i begut sense preocupar-se de deixar l’espai net, hi havia un Citroën de color blau ben abonyegat, amb els vidres trencats i estris d’acampada dins. La matrícula del cotxe destrossat: 3848 BSC. Moltes coincidències de xifres i lletres amb la matrícula 3834 BMC de l’Opel Zafira d’en Marc i la Paula que una mà criminal va enfonsar al pantà l’agost del 2017. Però en Ben i l’Àngel ignoraven que res d’això hagués passat.

Van seguir fent camí vora la riera de Rupit fins que van arribar a un espai idoni per instal·lar-se, amb una gorga amb un salt d’aigua i un tros planer per fer-hi estada. Un bon lloc. “S’hi estava molt bé, però era sorprenent que en tot el temps no vam veure cap animal, ni vam sentir ocells, només vam veure un peix”, recorda Montesinos, que va sentir aquesta absència de vida animal com un mal presagi.

En canvi, van detectar una inesperada presència humana. Primer, van descobrir una maquina de bombeig i unes canonades que arribaven al curs del riu i després, al costat d’una rompuda, van descobrir un campament amb una dona estirada en una gandula. Van marxar quan van veure que ella s’aixecava. I encara van veure-hi més gent: dos homes, d’aspecte nòrdic, que semblava que instal·laven una altra bomba. Ells els van saludar i els altres van fer cara de pocs amics. Quan la parella va decidir, un xic abans d’hora, donar per acabada la seva estada a la natura i anar a buscar el cotxe per tornar cap al Vallès, es van trobar amb una sorpresa: tenien les quatre rodes rebentades. Algú les havia tallades amb una eina. Igual que algú va fer amb el caiac d’en Marc i la Paula que, el 26 d’agost del 2017, va ser trobat mig enfonsat i a la deriva a les aigües del pantà. En Ben i l’Àngel això encara no ho sabien. El que van veure és que no tenien cobertura per demanar auxili. Es van haver de moure fins a un punt on hi ha una font per començar a fer trucades. Les asseguradores deien que no els podien anar a recollir a una pista recòndita, que allò no ho tenien cobert. Van trucar a tallers i mecànics de la zona i tothom els deia que no els podien anar a buscar allà on eren. Es van començar a preocupar. Finalment, un taller d’Amer, on ja havien trucat i que els havia dit que no faria el servei, els va tornar la trucada i els va dir que els ajudaria. El mecànic va pujar fins al pantà, va treure totes les rodes del cotxe per anar al taller a buscar pneumàtics coincidents i tornar a pujar amb els nous i va deixar aixecat el cotxe amb gats. En Ben i l’Àngel van anar fins a Amer amb el mecànic. Allà, mentre esperaven que els gestionessin el canvi de pneumàtics, es van assabentar que al pantà hi havia hagut un crim i que la gent de la zona evitava d’anar-hi perquè hi veien molts perills, però aquell mecànic i la seva dona s’havien apiadat d’ells i els havien ajudat. Un cop van tenir les rodes amb els pneumàtics, van tornar a pujar cap on era el cotxe. Una altra sorpresa: el cotxe era a terra. Algú l’havia intentat estimbar i fer-lo caure a l’aigua, però no va tombar i va quedar amorrat a terra. Tornar a posar les rodes va ser un suplici per al mecànic, però ho va aconseguir, i en Ben i l’Àngel van poder tornar a casa. Ara, tenen clar que van estar en perill. “Si el missatge era «molesteu, marxeu», punxant-nos les rodes no ens ho posaven fàcil. Què pretenien?” Montesinos creu que ha tingut prou sort de poder-ho explicar.