Cas Susqueda: últim testimoni

Era assegut davant de la caravana del seu pare quan va sentir trets i crits i trets. Però, des de la seva posició, prop de els runes del mas Llomar, a les envistes de les runes de la Rierica, no va veure cap caiac a l’aigua del pantà. Aquest és en resum el testimoni de Ciel Schenkel, el noi que ahir va declarar per videoconferència davant la jutgessa de Santa Coloma de Farners, Marta Sitjes, en relació amb el doble crim de Susqueda. Ciel Schenkel possiblement serà el darrer testimoni que interrogarà el jutjat abans de tancar la instrucció de la causa, que manté com a únic imputat el pescador Jordi Magentí, que va estar 303 dies empresonat i va ser alliberat per manca d’indicis sòlids per l’Audiència. Ciel Schenkel, que no havia declarat abans perquè era menor quan van passar els fets, es converteix en el setè testimoni que assegura haver sentit trets el 24 d’agost del 2017, el dia que es va perdre el rastre de Marc Hernández i Paula Mas, que van ser trobats assassinats 32 dies més tard.

Ahir el noi va explicar que ell era assegut en una cadira davant de la caravana quan va sentir un o dos trets, crits i un o dos trets més. Els crits li van semblar de dona, però no va poder assegurar-ho i tampoc recordava l’hora, tot i que li sembla que eren al matí. Va explicar que quan va sentir els trets el seu pare, Laurent, era molt a prop d’ell i que també hi havia la companya del pare, Xivi (Giwon Han Gong), i els tres fills d’ella. Va exposar que no van fer cas dels trets ni dels crits, perquè a la zona sovint es feien festes i sempre hi havia caçadors i se sentien trets i també petards. Ciel va relatar que el noi francès que treballava a la finca, Victor Veyrier, era en una posició allunyada d’ells quan es van sentir els trets i no va poder precisar si aquell dia havia vist o no l’amo del Llomar, Olivier Bodenghein, que també va sentir els trets, segons va declarar al seu moment.

El jove va explicar que no havia vist mai al pantà en Jordi Magentí, ni cap Land Rover blanc, ni tampoc Marc i Paula ni el seu Opel Zafira. Ell havia anat d’excursió fins a la platja dels xinesos (on va aparèixer el Zafira enfonsat) i va assegurar que es veien passar bicicletes i motos cap allà, però de cotxes, pocs, perquè el camí no era adequat. Ciel recordava, en canvi, havia parlat un parell de cops amb Bartomeu Soler, l’anacoreta que vivia en una barraca. El recorda perquè tenia “nom de president del Barça” i se l’havien trobat pescant. Ciel Schenkel va assegurar que aquell dia no havia vist cap caiac que navegués a la zona. La tesi de la fiscalia apunta que Marc i Paula van travessar el ramal d’aigua en caiac fins a la Rierica i allà hi havia un pescador, Jordi Magentí, que els hauria tirotejat. El jove hi va afegir que no se’n solien veure, de caiacs pels entorns del Llomar. El fiscal Víctor Pillado va voler saber si havia vist albanokosovars a la zona. “Com són els albanokosovars?”, va preguntar el testimoni, que, un cop informat de l’aspecte fornit que se sol atribuir a aquesta gent, va concloure que no n’havia vist. Ciel Schenkel va assegurar que mai havia vist marihuana ni armes de foc quan va estar al Mas Llomar. I tampoc va precisar d’on podien venir els trets que va sentir. Uns trets que la investigació situa entre les 11.20 i les 11.26 h i que considera que van posar fi a la vida de Marc i Paula. Uns trets que van sentir les persones que eren al mas Llomar i dos senderistes que feien el camí cap a Sant Martí Sacalm.