Encerts, errors i dubtes en el misteriós cas d’Evi Anna

Quan el setembre del 1990 el metge forense Rogelio Lacaci va redactar l’informe de l’autòpsia de la noia que havien trobat penjada a Portbou el dia 4, hi va fer constar com a característica particular del cos no identificat que tenia “la callositat de l’estudiant” a la falange distal del dit del mig de la mà esquerra. Passats 32 anys, s’ha sabut que la noia penjada era Evi Anna Rauter, veïna de la població italiana de Lana, al Tirol del Sud; que havia acabat uns estudis de comptabilitat, i que, doncs, era normal que tingués aquesta callositat per culpa del fregadís de llapis i bolígraf. Encertada observació del forense Lacaci, que també la va endevinar quan va ser rotund a l’hora d’assegurar que la noia de Portbou no podia ser l’extremenya Francisca ni l’alemanya Cristina Hemler quan es van fer comprovacions per si el cos de Portbou pertanyia a alguna de les dues desaparegudes. Lacaci, que a part de forense és ginecòleg, les va descartar sense esperar la certificació de les empremtes perquè totes dues havien tingut fills. I ell tenia clar que la noia de Portbou no n’havia tingut mai i que era més jove que les altres dues. Era estrangera i tenia uns vint anys com a molt. En tenia dinou. Encert del forense, que va apuntar com a causa de la mort una fractura vertebral, amb secció medul·lar per penjament, que concordava amb una mort suïcida que ha constat sempre en les diligències de la Guàrdia Civil i el jutjat número 1 de Figueres. Per tothom era clar que tenien una noia penjada i que la feina era identificar-la i així s’entendria per què s’havia penjat.

No es plantejava cap altra hipòtesi, però ara que la noia té un nom i una història, el forense ho veu diferent. Lacaci recorda que ell no va ser present en l’aixecament del cadàver ni en la inspecció de l’escenari on es va trobar el cos. Error no anar a l’escena. Justificació: el forense explica que per anar als aixecaments als forenses no els posaven cotxe oficial ni els pagaven el combustible i Portbou era lluny i en aquell temps la carretera era sinuosa, de mal transitar. La noia la va veure per primer cop a la taula d’autòpsies i duia el tros de soga al coll. Lacaci ha vist 30 anys després com estava penjada la noia a través de fotografies i ara està convençut que és impossible que la noia pugés sola al pi. La corda era molt curta i la branca, molt enlaire. I la noia, així consta en l’informe de l’autòpsia, no tenia ferides ni als braços, ni a les mans, ni als peus, malgrat que anava descalça. Tot i que les sandàlies eren ben posades al costat del pi (actitud típica dels suïcides), ara Lacaci veu impossible que la noia tota sola pogués enfilar-se i posar el coll dins la baga. “En aquest món només leviten els sants i els déus”, pontifica el forense, que aposta per la tesi que algú va penjar Evi Anna. “Un mínim de dues persones”, apunta Lacaci, que es decanta perquè el penjament es fes amb la noia viva mentre fessin algun joc o ritual. Altres experts forenses també consideren anòmala per a un suïcidi la posició de la noia de cara al tronc, però no descarten que ella sola es pengés. “Els suïcides fan accions que semblen impossibles i inexplicables”, indica un dels guàrdies civils que van fer l’aixecament, que creu que la noia podria haver fet servir una petita osca del tronc del pi per posar el peu i enfilar-se. El forense Narcís Bardalet, que sempre va col·laborar per intentar identificar la noia penjada, està convençut que no hi van intervenir terceres persones. La germana d’Evi Anna assegura que la noia no estava depressiva, no havia tingut cap desengany amorós, estava tranquil·la, havia acabat els estudis, que volia reprendre més endavant, i estava a punt de començar a treballar en una empresa d’exportacions. El seu perfil, doncs, no semblava el d’un suïcida. Els mitjans italians, que s’han fet un gran ressò de la notícia de la identificació, parlen que Evi Anna va ser “uccisa” (assassinada) a Espanya, però sense testimonis la possibilitat d’aclarir com va acabar penjada Evi Anna serà una tasca difícil. I judicialment, almenys a Catalunya, una tasca en va, perquè els delictes d’assassinat prescriuen passats 20 anys. I en fa 32 que va aparèixer la noia penjada. El cas el podria investigar Àustria, el país on es va emetre el programa de televisió, basat en Crims, que va servir perquè una espectadora identifiqués la noia penjada com Evi Anna Rauter. En aquest país, d’on eren els joves que acampaven al costat d’on va ser trobada Evi, no hi ha termini de prescripció.