Que un home de ciència com el popular doctor Narcís Bardalet, forense i pediatre, destaqui la “honestedat, discreció i bondat” de Carme Joan, avala la trajectòria de l’entrevistada, que es defineix senzillament com a “bruixa” i exerceix com a tal des dels 26 anys a la seva casa de Llers. Calcula que en 35 anys d’ofici ha fet 35.000 assistències a la seva consulta. Molts clients repeteixen i a vegades l’espera per tenir hora a la consulta de “la bruixa de Llers” ha sigut de dos mesos. La Carme em rep estirada al llit, on ara la té reclosa una malaltia, que es tracta amb la ciència i per mitjà dels metges, a qui dispensa total confiança.
En quin moment descobreix que té un poder, un do, o com s’hagi d’anomenar la perícia per ser bruixa?
Quan faltaven tres dies perquè complís 6 anys es va morir la meva mare. I jo vaig començar a veure la mare passejant per la casa. Jo preguntava al pare on era la mare i em deien que era a l’hospital a Barcelona. Però un dia vaig obrir un calaix i vaig veure el recordatori del funeral i el proper cop que em van dir la mentida de l’hospital els vaig ensenyar el recordatori i vaig dir: “I això què és, doncs?” Més endavant, quan la meva madrastra em tancava en una habitació jo jugava amb amics invisibles, els meus guies, a qui demanava favors, i vaig anar veient que allò que els demanava, coses normals, s’anava concedint. Llavors vaig anar confiant en mi i vaig veure que podia ajudar l’altra gent.
Té antecedents de bruixes a la família, ve d’alguna regàlia ancestral, les famoses bruixes de Llers van existir o només són personatges del poemari de Fages de Climent?
No tinc cap avantpassada bruixa. A Llers, que jo conegui, no hi va haver bruixes, el terme “bruixes de Llers” ve dels escrits de Fages de Climent i prou. Les bruixes que retrata Fages de Climent són xafarderes, se’n van al celler a menjar llangonissa i a beure vi i es posen a despotricar. Les veritables bruixes eren dones sàvies, que donaven bons consells i coneixien les plantes i feien remeis.
Quan comença a dedicar-se professionalment a la bruixeria?
Quan tenia 26 anys. Jo feia d’administrativa en una empresa però, com que tenia molta gent que em venia a consultar, al final vaig deixar la feina d’administrativa i em vaig dedicar plenament a la consulta. Quan tenia 29 anys tothom sabia que tirava les cartes menys el meu pare. I, un dissabte a la tarda, va venir a peu a casa i em va enganxar in fraganti quan tenia una mare i una filla a la consulta. Al començament cobrava 1 pesseta i al final, 35 euros, per una hora. Hi ha alguns clients que em renyen perquè diuen que cobro massa poc.
Sembla que la seva feina es podria equiparar a la d’un psicòleg, té algun estudi?
El que jo faig és parapsicologia: para és allò que és anormal; psico es refereix a l’esperit, i logia, a l’ànima. No, no tinc cap estudi. A mi la vida és la que m’ha donat els coneixements. Es pot dir que he après en la universitat del carrer. He après coses bones, dolentes, veritats, mentides, he conegut gent bona, gent malvada...
Però, suportar hora rere hora i dia rere dia els problemes de la gent, no l’afecta? No li passa factura a la seva salut?
M’he quedat amb la gent fantàstica i amb el meu ofici he disfrutat molt i és un plaer saber que alguns clients venen a la consulta. Jo he après molt també dels clients. Jo admeto que, en èpoques en què jo he estat en tractament de quimioteràpia, el meu treball amb els clients no ha pogut ser tan perfecte com jo voldria. Però quan jo estic més fluixa per la salut i em canso més, si la persona que atenc és com Déu mana, l’energia flueix i encara m’ajuda a regenerar-me.
Quanta gent deu haver atès? D’on venen els clients?
Calculo que he fet 1.000 consultes a l’any i, si comptem que fa 35 anys, són 35.000 visites. Alguns clients venen més d’un cop a l’any. La clientela em ve de pertot arreu, menys del poble. Aquí a Llers al principi vaig estar molt repudiada. Ningú és profeta a la seva terra. Però pensa que la demanda és tal que a vegades he hagut de donar hora a la gent per al cap de dos mesos. Per això, alguns clients quan venen ja agafen una hora o dues per al llarg de l’any.
I exactament quina és la seva metodologia, la seva eina de treball: la intuïció, el do i prou...?
La meva eina són les cartes. Les cartes ajuden a canalitzar. Jo faig servir les cartes espanyoles. Jo no m’hi entenc, amb les cartes del tarot. [Treu un joc i ensenya que algunes cartes estan especialment rebregades.] També faig servir el pèndol. Recordo que, quan un sergent dels Mossos que era amic estava molt malalt, vaig passar el pèndol i vaig saber abans que ningú que “se n’havia anat”. Però el pèndol té el problema que tu el pots arribar a interferir amb la ment.
I el seu negoci com encaixa en el món laboral i legal?
Jo sempre he estat donada d’alta com a autònoma i el meu negoci està totalment legalitzat; em van posar a l’apartat d’astrologia i astronomia. Un dia em van trucar els de l’agència i em van dir que em volien canviar i donar-me d’alta com a “perruqueria”. Em va fer molta gràcia, els vaig dir amb ironia que era cert que jo d’alguna manera intento arreglar el cap de la gent, però no pas per fora, per dins! I no ho van pas canviar.
Hi ha alguna associació o gremi de la bruixeria? Tenen codi deontològic i secret professional?
Jo sempre he actuat en solitari. No tinc ni idea de si hi ha associacions. Jo actuo segons la meva consciència. El secret professional sí que és sagrat mantenir-lo. Un exemple, jo tracto tota una família i cap membre de la família coneix que els altres també venen a la meva consulta.
I d’intrusisme, n’hi ha? Penso en aquells fullets que et trobes als parabrises dels cotxes dels professors i mags que t’ho arreglen tot...
Tot això és brossa, gent que s’aprofita de la ignorància i de les bombolles econòmiques. Perquè en èpoques de crisi és més fàcil captar la clientela, perquè la gent té més problemes.
Li han demanat algun servei excepcional, o maleficis, fer ploure...
Mira, no m’ho han demanat, que invoqui la pluja. I, tema de maleficis, sí que en una ocasió un em va demanar si volia fer-li un treball i quan vaig veure la naturalesa de la petició li vaig dir que no es gastés els diners, que no l’hi faria. Jo crec en l’anomenat mal d’ull en el sentit que, si a una persona se li fa creure que és culpable d’alguna cosa o portadora d’algun mal, acaba deixant anar una energia que pot fer que faci trencar gots i coses. Les espelmes serveixen per netejar l’energia negativa, per això poso espelmes, netegen l’energia, és com passar el fregall.
I ha treballat per la policia? Els ha ajudat mai? En casos de desaparicions, per exemple...
Quan li ha fet falta, la policia m’ha vingut a buscar. En casos de desaparicions i també en casos d’homicidis. M’he fet un tip d’anar a rastrejar zones i recordo especialment un cas en què vaig veure a la perfecció un home agenollat a terra com tapant un cos. Aquest cas, els Mossos el van poder esclarir bé i van detenir el culpable, que primer havia fugit però després va tornar. Ho vaig encertar de ple. Vaig treballar molt amb els Mossos quan la investigació es dirigia des de la comarca i sovint es presentaven a la meva consulta per demanar informació, però quan van centralitzar el servei ja tot va canviar i el contacte no va ser tan directe. També vaig contribuir a desemmascarar una xarxa de traficants. En aquest cas va ser perquè vaig veure materialment uns camions que feien uns moviments estranys i els ho vaig anar a explicar. Després, el mèrit, se’l van endur ells però jo estic molt contenta d’haver ajudat.
I la Guàrdia Civil també venia? Van preguntar mai pel cas de la noia de Portbou que s’ha tardat 32 anys a identificar?
Sí, la Guàrdia Civil, també l’he tingut a la consulta. El cas d’aquesta noia de Portbou no el vaig pas tractar però amb ells sí que vaig estar amb el cas de la Maria Àngels Feliu quan estava desapareguda. Quin record! El dia que vaig veure la Maria Àngels Feliu li vaig dir: “Disculpa, amb tu sí que em vaig ben equivocar, jo et veia morta, enterrada, ho veia tot negre i fosc.” I ella em va dir: “Carme, no et vas equivocar tant, jo estava sota terra, en un forat fosc.”
La fama de la Carme Joan, bruixa de Llers, ha arribat lluny però vostè no s’ha anunciat mai, ni se li han fet gaires entrevistes.
Per a mi, la millor publicitat ha sigut el boca-orella. Sense anuncis a la premsa ni als mitjans m’he pogut guanyar la vida. Un cop fins i tot em van denunciar, algú deuria pensar que me la guanyava massa bé. I em van fer una inspecció però van quedar fotuts perquè jo sempre ho he tingut tot legalitzat.
No s’ha plantejat mai de fer un consultori a través de la televisió? No li han proposat tirar les cartes en directe?
Jo soc molt discreta, i d’entrevistes fins ara només me n’havia fet una Ràdio Vilafant i fa temps vaig sortir a TV3. Sí que m’han demanat fer la consulta a la televisió. I la resposta sempre ha sigut “no”, contundent. Perquè jo penso que la consulta ha de ser presencial, la televisió no permet fer aquell intercanvi intens amb el client. Has de pensar que en el moment de la consulta tens la vida d’aquella persona a les teves mans. No la pots tractar a través d’una pantalla. No.
Ja sé que ha de preservar el secret professional, però... té personatges o polítics rellevants entre els seus clients?
A veure, d’alcaldes i càrrecs de poble, et dic que sí. Però és que jo el tema de la política procuro ni mirar-me’l perquè m’acabo enxerinant. Una vegada per casualitat en un esdeveniment em van presentar un personatge que després va tenir la seva rellevància. Ell, molt educat, em va dir que a ell no li interessaven aquestes coses de la bruixeria, però al cap d’una estona em va trobar en un racó i discretament em va consultar com veia jo el panorama que li venia. Li vaig contestar. I si m’hagués fet cas potser li hauria anat millor.
I com veu això de les fires de la bruixeria que ara molts pobles fan?
La part de les disfresses em sembla pura mofa. La resta, les activitats, la venda, és un negoci. I a la gent li agrada aquest món. Nosaltres som mèdiums per excel·lència però abans la religió ens reprimia.