Crim de Montse Sánchez: esperant la màgia de l’ADN

Als Estats Units, al 2018, el detectiu de la policia Paul Holes va aconseguir just abans de jubilar-se, gràcies a una enginyosa trampa genètica, atrapar l’assassí en sèrie Joseph James DeAngelo, conegut com l’assassí de Golden State, que va fer anar de corcoll la policia durant 4 dècades. L’estratègia va consistir a enviar l’ADN que l’assassí havia deixat als escenaris de crims i violacions a una de les empreses que recerquen familiars a través de l’ADN de les grans bases de dades on ja hi ha registrats milions de persones. L’ADN misteriós de l’assassí va coincidir amb un home que es deia DeAngelo i, a partir d’ell, es va desemmascarar l’assassí, que n’era parent.

A Palafrugell, els Mossos confien que l’ADN faci la seva màgia per desemmascarar l’assassí de Montse Sánchez, la botiguera que va ser cosida a ganivetades el 13 de novembre del 2008. En aquests catorze anys alguns dels mossos que van treballar en el cas ja s’han jubilat i d’altres han canviat de departament. Però tots tenen el cas com una espina clavada i confien poder acorralar l’assassí per la via dels resultats de l’ADN mitocondrial, el que busca el llinatge familiar, que han aconseguit extreure a partir de la sang que van trobar al safareig on va aparèixer la bossa de mà de la víctima. Després d’haver fet centenars de comparatives d’ADN nuclear amb homes (la sang té cromosoma Y) de l’entorn de la víctima, de la població, i amb les bases de dades de delinqüents sense trobar l’amo de la sang, han posat les seves esperances a trobar-lo a traves del llinatge. Els resultats de l’anàlisi apunten que la sang és d’un individu amb gens orientals, molt probablement de Mongòlia. Els Mossos intenten trobar individus que s’ajustin a aquesta característica genètica i que haguessin pogut ser a Palafrugell en l’època del crim. Una feina complexa que ja els va dur a Madrid a fer comprovacions vanes, però mantenen l’esperança que l’ADN els condueixi a l’assassí. I així ho han comunicat als familiars de Montse Sánchez, que encara confien que un dia els Mossos els facin aquella trucada promesa fa catorze anys per comunicar-los que saben qui i per què va matar la botiguera quan anava a pujar al cotxe que tenia aparcat al pàrquing del casal, al centre del poble.

Tot i la confiança en la feina policial i l’esperança de l’ADN, tant Josep Maria Martí com Rosa Sánchez, vidu i germana de la víctima, coincideixen a fer una crida a qualsevol persona que pugui saber alguna cosa, ja sigui perquè ho va veure o sentir o perquè algú li ho va explicar, perquè ho aporti i ajudi a resoldre el cas. “Si algú ho sap, que ho digui. Fins ara hem tingut molt mala sort”, lamenta Josep Maria. “Si alguna persona sap alguna cosa, ho pot aportar anònimament”, hi afegeix Rosa. La família vol que es recordi Montse i es parli del cas per tocar la sensibilitat de qui pugui guardar alguna informació. Per això el diumenge dia 13, com cada aniversari del crim, faran una ofrena floral al monòlit que recorda Montse Sánchez a l’entrada del pàrquing on la van matar.

A part de l’ADN, la investigació disposa d’unes imatges del sospitós que va captar una càmera trampa posada per detectar el vàndal que destrossava vehicles al carrer Ample. Però són unes imatges molt poc nítides. “Sembla que algú va fer anar una vareta màgica per dir-li a l’assassí que girés perquè l’estaven veient”, lamenta Martí, perquè té clar que si el sospitós no hagués girat cap al carrer Sant Pere s’hauria posat davant la càmera i se li hauria vist el rostre. Uns minuts més tard el sospitós és captat per una càmera entre el carrer Sant Pere i el carrer de la Rajola. Fins ara, les imatges que mostren un home amb una jaqueta sobre al braç dret i caminant un xic ranc no han servit perquè ningú reconegués l’individu.

L’endemà del crim, de bon matí, es va trobar la bossa de la Montse al safareig que hi ha al costat del carrer Ample. A la paret del safareig hi havia la sang que ha servit per treure el perfil genètic. A la bossa no hi havia ni el mòbil, ni el moneder, ni la documentació personal, ni les targetes de la víctima. El mateix dissabte un noi va trobar el telèfon de Montse Sánchez llençat en un parc infantil prop de l’estadi municipal de Palafrugell. No tenia la targeta però encara li quedava bateria, i ell hi va inserir una targeta i el va fer servir. Això el va delatar i els Mossos el van descobrir, però van donar per vàlida la seva versió que s’havia trobat el telefon casualment i van descartar que estigués vinculat amb el crim. Qui s’hi va vincular ell mateix va ser Hafid Taouil, que uns dies més tard es va presentar a la comissaria i va confessar que ell havia llençat la bossa al safareig després que la hi donés un noi que es diu Samuel. Taouil va ser alliberat quan es va comprovar que la sang del safareig no era seva, però ha continuat imputat sempre. Els Mossos van interrogar un noi que es diu Samuel, que justament ha estat detingut més d’un cop per haver cremat vehicles, però aquest noi es va desentendre del cas i no va ser arrestat. Els Mossos també van seguir la petja de dos ex-xicots d’una neboda de Montse Sánchez, però tots dos tenien coartada: un era a la presó el dia del crim i l’altre, a Sevilla. Però el primer interrogat com a sospitós va ser el marit de Montse Sánchez, Josep Maria Martí, que també tenia coartada: era a casa amb el seu fill. Les targetes i la documentació de la Montse no les han trobat mai. Podrien ser una pista.