Alliberen 13 víctimes d’explotació sexual que vivien en una sala de calderes a Valladolid

La Policia Nacional espanyola ha alliberat tretze dones víctimes d’explotació sexual que malvivien amuntegades en una sala de calderes d’un domicili de Valladolid. Els agents han detingut cinc persones, tres dones i dos homes, d’edats compreses entre els 35 i 37 anys.

Les víctimes es trobaven en condicions d’extrema necessitat, en alguns casos amb fills al seu càrrec. Tenen edats que oscil·len entre 23 i 27 anys; dotze d’elles han estat alliberades a Valladolid i una a Madrid.

Els agents han detingut cinc persones, quatre de nacionalitat paraguaiana i una espanyola, per delictes d’explotació sexual, afavoriment de la immigració clandestina, delictes relatius a la prostitució, contra la salut pública, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Quatre dels cinc arrestats han ingressat a la presó provisional.

Les dones procedents de Paraguai, arribaven a Valladolid “enganyades per gent sense ànima i acabaven sent esclaves”, segons la delegada del govern a Castella i Lleó, Virgina Barcones, que ha comparegut en roda de premsa al costat del cap de Brigada de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF CENTRAL) i el comissari José Nieto Barroso.

L’operació policial, que va començar al setembre del 2021 i va culminar el passat novembre, va requerir nombroses vigilàncies i va tenir el testimoni d’una de les afectades, que vivien a la sala de calderes d’un domicili amb una desena d’habitacions, on les víctimes eren obligades pels proxenetes a atendre els clients.

Per desmantellar l’organització criminal, amb infraestructura a Paraguai, Madrid i Valladolid, els policies han avaluat la inserció d’anuncis en webs de prostitució i han descobert que les víctimes havien estat captades almenys en alguns casos per persones del seu entorn familiar o del seu barri al Paraguai.

En arribar a l’Estat espanyol eren obligades a exercir la prostitució sense rebre diners a canvi amb l’excusa que havien de saldar el deute del seu trasllat a Espanya, entre altres despeses. Les dones eren sotmeses a la vigilància constant de càmeres i micròfons a la casa on residien, de manera que es trobaven aïllades i no podien comunicar-se ni tan sols entre elles sense que ho sapuiguessin els seus captors.

Les dones a penes dormien i havien d’estar disponibles les vint-i-quatre hores del dia per si algun home sol·licitava els seus serveis. També eren obligades a posar per a fotografies amb contingut sexual com a forma d’atraure els clients.

Estaven controlades en tot moment per l’encarregada de l’explotació al pis, no els estava permès cuinar i menjaven productes de ràpida elaboració per estar sempre a punt per quan les requerissin, amb independència de si es trobaven malaltes.

La seva situació irregular a Espanya a mesura que passava el temps feia que encara tinguessin més por de revelar les seves circumstàncies, pel temor a ser detingudes o expulsades del país. A més, podrien patir la Síndrome d’Estocolm.