Desaparicions
Desaparicions
On és la Sandra Culi?
Fa dos anys que va desaparèixer a Vilassar de Mar i no hi ha cap rastre de la dona, ni viva ni morta
Els seus amics no es resignen a deixar de buscar-la i demanen que si algú la va veure o té alguna pista, l’aporti
La investigació continua oberta, en espera de trobar el cadàver o la dona desapareguda. És la versió oficial que donen els Mossos dos anys després de la desaparició de Sandra Culi, la dona de 44 anys, en parador desconegut des del dia de Sant Esteve del 2020, ara fa dos anys, després d’un dinar familiar a Vilassar de Mar. Sandra, com feia altres vegades, va sortir amb roba d’esport per anar a caminar. El seu rastre es perd a les 5 de la tarda, quan la càmera d’un habitatge particular, no gaire lluny de la casa d’on va sortir, la capta. Duia una jaqueta de ploma de color negre i una motxilla de color verd, que es va trobar a faltar a casa de la seva sogra. La tenien plena de coixins i només quedaven els coixins. Quan la càmera la va captar caminava en direcció cap al mar. Ningú sap si hi va arribar. Les càmeres municipals del pas subterrani sota les vies no funcionaven i les del club nàutic, no gaire lluny, no la van captar. Es va comprovar que no hagués pujat a cap tren, que no hagués anat al seu pis de Barcelona. I el seu cotxe era aparcat al lloc on l’havia deixat quan havien arribat a Vilassar.
Durant aquests dos anys no ha aparegut cap cos que es correspongui amb el de la Sandra i tampoc ha arribat cap senyal de vida que avalés la desaparició voluntària. I els Mossos tampoc han trobat cap indici de criminalitat per investigar-ho com un homicidi amb ocultació de cadàver. L’anàlisi del telèfon de Sandra (que va deixar a casa de la sogra) va descobrir cerques que van dur els Mossos a buscar el rastre de la desapareguda al pantà de Sant Ponç, al Solsonès, i que feien témer la possibilitat que la dona s’hagués volgut llevar la vida. Durant dies es van muntar batudes amb desenes de voluntaris, dirigits per Daniel Tienda, que es va erigir en portaveu de la família, a la zona del litoral i també als entorns muntanyosos de Vilassar. A la pedrera de Teià s’hi van enviar els especialistes de recerca dels Bombers i els gossos ensinistrats, després que una de les voluntàries alertés que havia sentit un crit. Però la recerca va resultar infructuosa. Els equips d’emergència oficial van decidir retirar els seus efectius després que alguns comandaments policials que eren sobre el terreny els van informar que les pistes que els aportaven venien de “pràctiques esotèriques”, perquè van saber que la informació provenia d’una vident i després de veure un home que feia anar el pèndol a la zona. El comandament d’emergències va considerar que la procedència de les pistes no justificava mantenir el dispositiu, que es va retirar sense trobar cap rastre de Sandra. La família afronta el segon aniversari amb la resignació de creure que s’ha fet tot el possible per buscar-la, amb el pes de l’absència i la manca de notícies i amb la responsabilitat, decretada pel jutjat, d’assumir la gestió i control dels béns de la desapareguda. Lamenten que no els arribi cap comunicació dels Mossos, que asseguren que mantenen via oberta amb la família per informar-los si hi ha novetats.
Per la seva part, el cercle d’amics més proper de Sandra Culi, Mireia, Sandra i Carles, no es resignen a deixar de buscar la seva amiga i no veuen possible la tesi que darrere de la desaparició hi hagi la voluntat de Culi de treure’s la vida. “Era una dona alegre, vital, i tenia plans”, explica la Mireia. I tampoc veuen factible que marxés voluntàriament per canviar de vida. “A nosaltres ens ho hauria fet saber”, asseguren. Per ells, la hipòtesi més probable és la desaparició no voluntària. Per això volen fer una crida per reclamar que qualsevol persona que pugui tenir alguna pista sobre el que li va passar, l’aporti. Troben inaudit que els Mossos no miressin des d’un primer moment el telèfon de Sandra, que va servir de contacte durant la recerca, i creuen que la batuda es va abandonar massa aviat. Per intentar trobar fils per seguir han volgut contactar amb Daniel Tienda i es van trobar la paradoxa que havia, desaparegut de l’àmbit públic. Tots els seus telèfons havien deixat d’existir, igual que el seu compte de Faceebook de l’ONG anomenada Ayuda a Familias de Desaparecidos en Catalunya. Aquest diari ha aconseguit localitzar Daniel Tienda, que no pot aportar pistes.