El conductor ennuegat troba el seu salvador

Trobat el salvador de Joan Pastoret, el conductor que es va ennuegar i que hauria mort escanyat si no hagués estat per la providencial aparició del ciclista que li fa fer la maniobra de Heimlich. El salvador, trobat a partir de la publicació d’aquest diari, és Eduard Clavaguera, un home discret i reservat, que no es considera cap heroi, tot i que és conscient que el divendres 14 va salvar una vida.

Salvador i salvat es van tornar a trobar ahir per primera vegada i van anar a l’escenari on va passar tot: a l’entrada d’un caminet de terra al costat de la capella del Mas Aruga dedicada a Sant Sebastià d’Olot. Clavaguera li va explicar que ell sempre sol fer la mateixa ruta i acaba sortint allà, però aquell dia havia fet una ruta més curta, que va ser providencial, perquè si hagués fet el trajecte que feia sempre no hauria estat a temps de salvar Pastoret, a qui es va trobar dret recolzat al cotxe, amb la cara morada i els ulls plorosos. El ciclista diu que havia fet un curs de primers auxilis fa més de vint anys i que era el primer cop que es trobava en una situació així, i va decidir agafar-lo per darrere, fer-li opressió a l’abdomen i sacsejar-lo, és a dir, la maniobra de Heimlich. Amb poques sacsejades Pastoret ja va expulsar l’ametlla que l’escanyava i va reaccionar. L’havia salvat. Pastoret no recorda res d’aquest moment perquè havia perdut la consciència. Recordava la cara del ciclista, i va tenir esma per preguntar-li el nom, però no el va retenir, i els Mossos, que es van aturar més tard, quan van veure que hi havia un incident arran de carretera, no van agafar les dades ni de Pastoret ni del seu salvador. Per això Pastoret va fer una crida a través d’aquest diari, i el mateix dia de la publicació ja li va arribar la informació a través de lectors que coneixien la gesta del ciclista. Tot i que ell, modest i reservat, no ho havia explicat a gaire gent. “Vaig fer el que havia de fer i va sortir bé, però no em vull ni imaginar què hauria passat si no hagués sortit bé, m’ho podrien retreure”, rumia Clavaguera, que lamenta la poca solidaritat que van mostrar els conductors que van passar. Ningú es va aturar a mirar si podien ajudar, recorda, tot i que ell els va fer senyal perquè s’aturessin. Ell es va aturar a auxiliar Pastoret perquè va veure que alguna cosa no rutllava, tot i que en un primer moment, en veure el cotxe que li venia de cares, es va espantar. I va témer que es repetís el que li va passar no fa gaire: un cotxe el va envestir mentre anava amb bicicleta. “Si esquives el meu cotxe i arribes a fer tres pedalades més endavant, no hauries vist els meus senyals d’auxili i ara no seríem aquí”, li diu Pastoret, agraït i satisfet d’haver trobat el seu salvador. Pastoret i Clavaguera no es coneixien però ara ja han establert un lligam i ahir ja van fer plans de trobades familiars que inclourà, no pot ser d’altra manera, algun àpat. Pastoret té clar que no menjarà mai més ametlles. Fa anys ja n’havia sigut al·lèrgic, i ara que havia superat l’al·lèrgia una ametlla gairebé el mata. “No en menjaré mai més”, va proclamar ahir, ja amb un punt d’ironia abans de començar la partida de botifarra del divendres.