La ràbia de l’agent 460 i l’ancià arruïnat

“Em fa molta ràbia que puguin existir persones així”, va dir ahir, mentre se li escapaven les llàgrimes, l’agent 460 de la Policia Municipal d’Olot, Rosa Vilaseca, mentre declarava com a testimoni en el judici contra les dues persones (Antonia Rivera Villarino i Josep Climent Prat) assegudes darrere acusades d’un delicte d’estafa per haver plomat un octogenari d’Olot, que ara ja és mort, que va entregar als estafadors ingents quantitats de diners, uns 200.000 euros segons la policia local i uns quants milers menys segons la fiscal, que demana sis anys de presó per als acusats. “Ho va perdre tot, només li va quedar el pis. Estem parlant d’una persona desvalguda, una víctima fàcil, que només s’hi veia d’un ull”, va continuar relatant emocionada la policia, que, més que ser interrogada per la fiscal, va fer, igual que el seu company, una llarga exposició sobre com havien descobert, a partir de la trucada d’un banquer, que aquell home desvalgut estava sent entabanat i estafat. Els dos municipals van assegurar que no tenien cap dubte que els diners que volaven del compte de l’ancià anaven a parar a mans de Rivera Villarino a través de Josep Climent, que feia d’intermediari, perquè van comprovar com en Rafel, la víctima, feia una entrega a Climent i tots dos van admetre que els diners eren per a una tal Antonia, que els els exigia buscant diferents excuses: que els necessitava per pagar una fiança, una multa, per comprar un respirador, per treure un fill de les garjoles... “Fa molta ràbia i és indigne que utilitzessin temes de salut per engalipar-lo. Va dir-li que necessitava comprar un respirador d’oxigen”, va remarcar l’agent 460, que va poder disposar d’un paquet de mocadors que li van aportar els funcionaris de l’Audiència. La policia encara tenia més “ràbia” per treure. “Encara fa més ràbia el gran error que es va cometre perquè, quan es va demanar que s’analitzessin les trucades del telèfon de la víctima, va resultar que s’havien equivocat [els Mossos] de número i van analitzar un telèfon que no tenia res a veure. Resulta que la prova que podia deixar constància de qui trucava a l’estafat, per aquest gran error, no va servir per a res”, va lamentar la policia.

La defensa dels acusats, el lletrat Jordi Coma, va esgrimir aquest error i d’altres mancances de la instrucció, per argumentar que no s’ha provat que els diners que marxaven dels comptes de l’ancià anessin a mans dels acusats. Coma va remarcar que mai es va fer un escorcoll a casa dels acusats per comprovar si tenien diners, que no es va comprovar si havien fet compres de molt valor o moviments bancaris, que no s’havia pres mai declaració judicial a la víctima, que ara que és mort podia servir de prova preconstituïda. Els dos acusats, que en el seu moment tampoc van ser interrogats al jutjat, ahir es van acollir al seu dret a no declarar i van callar.