Em mereixo la medalla?

En el congrés de l’Associació de Caps i Comandaments de Policies Locals de Catalunya (Accpolc), em van concedir com a “periodista i autora de llibres d’investigació” la medalla a la col·laboració i al mèrit social. Em va fer sentir molt honrada la distinció, però jo que els que em seguiu sabeu que sempre he sigut força crítica amb l’entrega de medalles desmesurada perquè em sembla que desvirtua el sentit d’aquelles que realment són meritòries per serveis o gestes especials, només faig que rumiar si em mereixo la distinció que m’han fet les policies locals. No sé si a les col·legues també guardonades Mayka Navarro, Anna Punsí i Fàtima Llambric, més avesades a rebre medalles, els passa el mateix, però jo necessito convèncer-me a mi mateixa que el reconeixement de part de les policies locals estava mínimament justificat. He anat a l’hemeroteca digitalitzada i he comptat 2.312 articles signats amb el meu nom que contenen l’expressió “policia local”; 516 articles referits a les policies locals en plural; 1.373 articles meus que parlen de policia municipal, i 423 que fan referència a notícies sobre guàrdia urbana. En total, 4.622 articles, sense comptar uns quants centenars més que només estan arxivats al web del diari que jo he signat posant el focus en les policies locals. Suposo que l’atenció periodística que els he dispensat pot comptar com a mèrit i, de memòria, recordo que he assistit a molts congressos i jornades policials (assistint a totes les taules i ponències i no pas només a les conclusions) en un intent de comprendre el seu funcionament, la seva relació amb les administracions, la judicatura, la fiscalia, els altres cossos policials..., els seus esforços perquè se’ls reconegui com a iguals a la resta de cossos dintre del servei de seguretat de Catalunya. Els he dedicat molt de temps i ells també m’han dispensat moltes ensenyances sobre un món que és complex, i m’han aportat dades i estadístiques que m’han sigut prou útils per fer anàlisis sobre seguretat, que pogut transmetre als lectors. Vist així, algú podria pensar que m’han donat la medalla per haver estat una mena d’agutzil o portaveu dels interessos dels atorgants. Això no m’agradaria. Crec que aquesta hipòtesi queda desmuntada amb l’ingent nombre d’articles que m’ha tocat escriure relatant conflictes de les policies locals en general i els seus caps en particular amb els seus ajuntaments i alcaldes. En algun cas fins i tot jo vaig acabar davant del jutge per haver explicat les aventures d’algun cap díscol. I cal tenir en compte també els temes i temes relatant com alguns policies havien traspassat la línia legal i havien acabat detinguts. El cas del segrest de Maria Àngels Feliu n’és un bon exemple, de policies fora de la llei, però per les planes del diari n’han passat molts més. Casos que no podien agradar de cap de les maneres als comandaments dels cossos policials i que jo mai m’he estat de publicar encara que tingués una bona relació amb els protagonistes. No recordo que des de les files dels cossos de policia local hagin arribat mai suggeriments interessats. Em quedo les paraules d’un assistent al congrés (excomandament): “Algun cop no m’ha agradat el que has escrit, però era la veritat, no es pot discutir.” Gràcies.