L’acusat del crim masclista de Porqueres accepta 20 anys de presó
El processat afirma que va tenir un “arravatament”: “No és que no me’n penedeixi, continuo estimant la meva dona”
L’acusat del crim masclista de Porqueres ha afirmat aquest matí durant el judici que “es conforma” amb 20 anys de presó, que és la pena que li sol·liciten ara el fiscal, l’acusació particular i la defensa per un delicte d’assassinat amb agreujants de gènere i parentiu i atenuants de confessió i drogoaddicció, informa l’ACN. En l’últim torn de paraula al final del judici, el processat ha defensat que ell i la víctima eren “molt feliços” i que el dia dels fets, el 2 de juny del 2021, va tenir un “arravatament”: “No és que no me’n penedeixi, jo continuo estimant la meva dona”. L’acusat ha dedicat bona part de la intervenció a explicar que és drogodependent des de jove i que havia consumit heroïna quan va apunyalar “més de quinze vegades” la víctima.
El fiscal Víctor Pillado, l'advocada de l'acusació particular en nom de la Generalitat, Pilar Camps, i la defensa, encapçalada pel lletrat Carles Muñoz, demanen ara 20 anys de presó per a l'acusat del crim masclista de Porqueres. Segons han explicat al tràmit de conclusions al final del judici, han arribat a aquest acord tenint en compte que el processat ha reconegut els fets i que la família de la víctima hi està d'acord. Després de les conclusions i els informes, la magistrada presidenta ha entregat l'objecte del veredicte al jurat popular, que s'ha retirat a deliberar.
Al seu informe, el fiscal ha exposat que totes les proves i declaracions que s'han fet durant el judici a la secció quarta de l'Audiència de Girona avalen el relat de fets de l'acusació: "Valorin totes les proves i veuran que no hi ha cap dubte que el 2 de juny del 2021 l'acusat va propinar més de quinze punyalades a la víctima; la va matar sense que es pogués defensar perquè la va atacar per l'esquena, sense que pogués fugir i quan estava completament desarmada; es va acarnissar amb ella incrementant el seu dolor; sent la seva dona i havent-la tingut aïllada de la seva família i els seus amics durant el matrimoni i la va matar perquè es volia separar d'ell. També ho va fer quan no controlava lleugerament els seus impulsos i, després, va confessar".
El fiscal ha remarcat davant del jurat popular que li hauria agradat, a l'hora d'arribar a l'acord per rebaixar la pena demanada de 25 a 20 anys de presó, que l'acusat "admetés els fets de veritat i es mostrés penedit" al judici i també ha criticat que es limités a reconèixer el crim amb "sís lacònics". "Però no sap fer-ho d'una altra manera perquè, tal com van explicar les forenses, no té penediment i no és capaç d'empatitzar amb la víctima", ha afegit, argumentant així l'atenuant lleu per l'historial de drogodependència i el trastorn antisocial que li van apreciar els perits.
Aquesta afirmació, i algunes altres que ha fet el fiscal durant l'informe sobre la capacitat nul·la de defensa que va tenir la víctima perquè va rebre la primera ganivetada per l'esquena, han fet que el processat fes servir el darrer torn de paraula, que és un dret que tenen els acusats al final del judici.
"Molt feliços"
Durant cinc minuts, l'acusat ha negat que apartés la víctima del seu entorn: "Érem molt feliços". La major part de la intervenció ha estat per explicar que consumeix heroïna des de jove: "Jo he pres molta droga al llarg de la meva vida". També, diu, el dia dels fets.
A més, ha subratllat que "sent molt" el que va passar i nega no penedir-se'n, tal com sosté el fiscal i van dir les forenses. "Jo a la meva dona la segueixo estimant, continuo portant els anells de casat i l'estimo igual. Simplement el que em va passar a mi va ser un arravatament perquè soc una persona molt impulsiva. M'he apunyalat amb molta gent a la presó", ha dit.
"Em conformo amb els 20 anys de presó. Sento molt això de la meva dona i segueix-ho sentint-ho tot els dies perquè això no m'ha trauré mai em clavin 20, 25, 30 o 50 anys, a mi això m'és indiferent", ha continuat dient l'acusat que ha afegit que no oblida que ha "tret la vida a una persona": "Això ho tinc al cap més que matisat, ho tinc gravat a foc". "El que hagueu de fer, feu-ho", ha conclòs dirigint-se al jurat.
