Doble crim oblidat, poeta lloada

“Quan ja era bosc i verd / i blau / i plorava amb ell / he vist,

he sentit com ens / assassinaven”, aquest vers que recollia Ramon Ferrés en una crònica del diari Avui del 1991, el va escriure Anna Dodas el 1980 quan tenia 18 anys, després d’una excursió en bicicleta entre Folgueroles, el seu poble, i Vilanova de Sau, un espai que definia com “el paradís”. L’escrit podria ser premonitori perquè sis anys després Anna Dodas va aparèixer assassinada en un bosc, un bosc llunyà, a França, de la regió de Montpeller. A pocs metres, dies més tard, va aparèixer el cos de Gemma Argemí, la seva companya d’estudis i de viatge. Les cròniques de l’època no acaben de concretar el punt exacte on es trobava aquest bosc llunyà. Es parla de Gange, població d’uns 4.000 habitants a 50 km de Montpeller, i també que inicialment van ser enterrades al cementiri de Brissac, al costat, un poble de 10.000 habitants. El que queda clar és que la investigació policial i judicial que es va fer des de Montpeller mai va resoldre “el doble assassinat de les autoestopistes”, com es va anomenar el cas perquè Dodas i Argemí viatjaven fent autoestop. Dodas i Argemí, que era de Bigues i Riells, llicenciades en filologia, van decidir fer un viatge a Sardenya juntes i anar-hi en autoestop: portaven pocs diners i una targeta de crèdit perquè per arribar fins a l’illa italiana segur que necessitaven fer almenys un trajecte en vaixell. Van emprendre el viatge el dia 9 d’agost del 1986. Les seves famílies no en van saber res més. Mai van fer cap trucada a casa ni a les famílies els va arribar cap missatge de cap conegut. A finals d’agost, els familiars van decidir donar-ne part a la Guàrdia Civil. La mala notícia va arribar quan un amic es va assabentar que uns caçadors havien trobat el cadàver d’una noia prop de Montpeller. Era Anna Dodas. Força dies més tard, una parella que buscava un lloc amagat va descobrir, molt a prop, un altre cadàver. Era Gemma Argemí. Es va comprovar que no havien fet servir la targeta de crèdit. Tot apunta, doncs, que mai van arribar a Sardenya i que van ser assassinades en el trajecte d’anada. El crim de les dues noies autoestopistes és un crim que ha quedat oblidat a la carpeta dels casos sense càstig.

Però el fet que Anna Dodas, molt jove, ja despuntés com a escriptora i poeta (havia guanyat el premi Amadeu Oller) i que la seva família trobés, després de la seva mort, molts escrits de la jove promesa, ha fet que el seu record es mantingui molt viu. Precisament aquest divendres, la Universitat de Vic celebra una jornada dedicada a l’estudi i coneixement de la seva obra en vers i en prosa. “Un llegat breu, prematurament escapçat però d’una força i una qualitat inqüestionables”, com es pot llegir al programa. La jornada, en què intervindran, entre d’altres, l’escriptor Ramon Farrés, Enric Dodas (parent), la cantant Anna Casadevall i l’escriptor Antoni Pladevall, se celebra amb motiu del seixantè aniversari del naixement de Dodas, que també es perfilava com a música.