Matar a Tailàndia

Aquest agost hi ha una notícia que ha eclipsat totes les informacions, fins i tot les de l’onada de calor. És el cas de la detenció a Tailàndia d’en Daniel Sancho, net del mític actor que va encarnar a la pantalla el llegendari bandoler Curro Jiménez, acusat d’haver assassinat i esquarterat un cirurgià colombià, Edwin Arrieta, amb qui diuen que tenia una relació. El cas, ja és veu, té tots els ingredients per ser un serial estiuenc per l’atrocitat del crim, protagonitzat per –diuen– una promesa del món de la gastronomia, fill i net de famosos, amb un rerefons sexual, perpetrat en un país exòtic... I a part, el cas és un calc del que va passar a Tailàndia mateix el 2016, quan Artur Segarra, que ara hauria de ser jutjat a Catalunya per una macroestafa, va matar i esquarterar David Bernat, un enginyer d’Albi (Garrigues), i en va llençar els trossos al riu. Segarra va ser condemnat a la pena de mort, que el rei de Tailàndia li va commutar per la de cadena perpètua. Ara el cas de Segarra és un referent per veure com pot evolucionar el de Daniel Sancho. Els casos són tan idèntics que coincideixen fins i tot que en tots dos la policia té imatges d’homicida i víctima circulant en moto abans del crim. I tots dos casos han fet aflorar als mitjans la duresa de la justícia i les presons tailandeses, amb presoners estacats amb gruixuts grillons als peus, apilonats i poc alimentats... Però el que crida l’atenció és la gestió (ràpida) de la investigació i de la informació per part de la policia reial de Tailàndia, que ha encarregat el cas a Surachate Hakparn, un –diuen– “superpolicia”, que anomenen Big Joke, que també és monjo budista. A tot el món hem pogut veure imatges de Sancho acabat de detenir a l’escenari del crim mateix, difoses per la mateixa policia. L’hem vist a cara descoberta fent la reconstrucció del crim ensenyant els diferents llocs on va llençar els trossos de cadàver, tant a terra com al mar, on va fer servir un caiac que va comprar a dues noies. I arran de mar, mentre ensenyava això hem vist les imatges de l’autor confés del crim posant els peus a l’aigua per refrescar-se i gaudint d’una estona de relax, gràcia que li va concedir la comitiva judicial i policial in situ quan ell ho va demanar. En algunes d’aquestes imatges del procediment fins i tot hem pogut veure que un periodista posava un micròfon arran de boca a Daniel Sancho i li feia preguntes. Almenys un periodista va poder parlar amb ell quan ja estava detingut a través d’un telèfon mòbil que la policia li va permetre tenir. Inaudit. A veure si resultarà que els tailandesos tenen més interioritzat el concepte de la transparència de les investigacions i la idea que la justícia és pública que no pas aquí, on per aconseguir una informació has de fer veritables periples i superar traves i més traves. Aquí estem tan acostumats a les limitacions d’accés a les investigacions criminals que ens sorprèn veure tantes facilitats en altres llocs. Als periodistes d’aquest diari ens va passar amb Xile. Vam contactar amb un col·lega d’aquell país per compartir informació que ens concernia a tots dos. Es tractava de l’assassinat d’un empresari alemany (Helmut Diekmann) a Lloret de Mar i la detenció d’una sospitosa del crim (Antonia Velasco) a Xile, on s’havia evadit. El col·lega xilè ens va dir que l’endemà passaven la detinguda davant del jutge i ens va demanar què volíem que li preguntés. Els d’El Punt vam quedar astorats. Poc li podràs pas preguntar res!, li vam dir, pensant que ell era un il·lús. Però no. Nosaltres som incauts. En David, el periodista xilè, ens va explicar que allà els periodistes poden ser als interrogatoris judicials i en acabat poden preguntar a l’arrestat. Sistemes que deuen tenir fallades en altres drets, però més transparents, ho semblen.