Escenes de Susqueda (28): atrapat al fang

Divendres 2 de febrer del 2018

Ja ha fet foc a casa de l’oncle Gaspar, ja ha fet el cafè al bar JB, passa per casa de la mare i se’n va amb el Land Rover. Avui en Jordi Magentí ha quedat amb els mossos que investiguen el doble crim de Susqueda per anar a ensenyar-los racons del pantà.

Aparca el Land Rover al terreny de l’antiga fàbrica Burés d’Anglès i puja al cotxe policial, sense distintius, amb els dos mossos. Marxen cap a Susqueda. Pugen cap al costat dret, passen per la pedrera i s’endinsen per la pista, estreta, que mena cap a la font de Cal Borni, la Rierica, el Llomar… Fan una parada en un tram de pista que té bona visibilitat sobre la riera de Rupit, i els dos mossos li assenyalen, aproximadament, allà on van trobar els cossos d’en Marc i la Paula. En Jordi es mostra sorprès i s’exclama: “Em pensava que els havien trobat a tocar la paret de la presa!” Fan camí fins al Llomar, i els mossos volen que els torni a explicar in situ què hi van veure ell i la seva dona el dia que hi van passar. Tot allò del generador i de la gent amb pinta estranya…Volen saber on era.

En Jordi els diu que tot allò ho veu molt canviat. Que ara no es veu un campament tan gran com el dia que ells hi van passar, que la Nancy tenia molta por i li deia que no s’hi aturés, perquè hi havia un grup d’una vintena de persones, alguns semblaven estrangers, marroquins… Els mossos diuen de girar i que els ensenyi alguns llocs des d’on es pot baixar fàcilment fins arran d’aigua. Llocs, en definitiva, per on en Marc i la Paula podien haver baixat, i rastrejar vores i forats per si hi troben la motxilla de la Paula, aquella motxilla blava que la noia sempre duia. Fan parada al baixant per anar a l’esplanada dels camps del Llomar, un bon lloc per anar-hi a pescar i relativament fàcil per baixar-hi a peu.

En Jordi es fixa que al marge de la raconada, molt a prop de l’aigua, hi sobresurt una cosa de color blau. En Jordi va cap allà. És un bidó de plàstic, ara ja ho veu bé, però millor que l’agafi. Per poder-hi arribar amb les mans, ha de ficar els peus al fang. Porta botes. Avança, els peus se li van enfonsant. Ara toca el bidó, l’estira, però no el pot arrencar. I els peus ja els té clavats al fang fins als genolls. Els mossos l’han d’estirar i treure. Les botes li queden dins del fang. Sort que ha dut sabates de recanvi i les té al cotxe dels mossos. Les botes es queden allà i el bidó, sense interès, també. S’ha acabat la jornada. Els mossos porten en Magentí fins al lloc on ha deixat el Land Rover. Quan arriba a casa, en Jordi explica tota l’aventura del fang. Els mossos poden escoltar tota la conversa. Fa dies que li tenen punxat el telèfon i que li han posat micròfons dins de casa. Van ser molt fins. Els van posar aprofitant una visita que li van fer el 24 de gener. Avui, mentre eren al pantà, n’hi han posat al Land Rover.