Silencis i pantomimes

Sé que m’arrisco que em baixi un ruixat com aquella vegada que vaig posar la paraula meuques en un titular i vaig rebre cops de roc de tots costats (menys de les esmentades), i el Síndic (Ribó) i la conselleria de nom llarguíssim i eficàcia més aviat curta em van condemnar a mi i a aquest diari a anar a classes sobre drets humans i tràfic de persones com a responsables de la infracció de no sé pas quants drets i preceptes escrits. Per una paraula! Però no me’n puc estar, de llençar-me als lleons. Miraré de resguardar-me de les queixalades. Primer: vull deixar clar que aquests crims que ara sovintegen quan un home mata una dona són execrables i abominables. Condemnables com tots els casos que s’arrabassa la vida a una persona. “No mataràs”, diu un dels manaments de la llei de Déu, i ho recull el Codi Penal.

Segon: aquests minuts de silenci acompanyats de parlaments (noti’s la incongruència) que també sovintegen tenen nul resultat a efectes d’abordar i resoldre el problema (les dades ho demostren, que no cessen) i només serveixen per al lluïment públic dels polítics assistents, que amb l’escenificació justifiquen la seva presumpta lluita contra la xacra, que en diuen.

Tercer: el minut de silenci, amb els seus parlaments de condemna contra la violència masclista, que es va fer dimarts a Palamós arran de la mort d’una veïna de la població, era sobrer. I gairebé pervers, ateses les circumstàncies del cas: una tragèdia familiar derivada d’una situació de malaltia extrema del presumpte responsable d’aquesta mort. Un home que no regeix els seus actes, que ni la policia ni el jutjat no han pogut interrogar perquè, com informava el mateix dia de la concentració el TSJC, és “un pacient crònic d’un malaltia mental avançada i irreversible”. Pregunta: pot ser que la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre; la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich Solé, i la delegada dels serveis territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes, Marta Casacuberta Solà, que van anar a condemnar el vil assassinat davant l’ajuntament, no estiguessin al corrent d’aquesta situació? Ho veuen equiparable als casos de pèrfids assassins que han executat el seu crim per ànsies de possessió o domini de la seva parella? Per tal de no perdre l’oportunitat de la seva aparició estel·lar pretesament solidària són capaços de fer passar bou per bèstia grossa, que diria el net de l’àvia Neus (Vall Clara)

I si el que passa és que, com diria l’àvia Neus (d’en Vall Clara), qui no te feina el gat pentina, aquests càrrecs tan àvids de fer aparicions es podrien recloure en silenci als seus despatxos i analitzar les dades dels crims, i veurien que les malalties mentals (com en el cas de Palamós) cada cop més són darrere dels homicidis. Suposo que Verge i companyia no tenen tants problemes per obtenir dades com tenim els periodistes i podran documentar-se i, un cop avaluada la situació, prendre mesures. Si no, jo tinc força casos documentats i els els puc facilitar. Potser per aquest costat també es podran visualitzar com a lluitadors contra xacres i ocupar espais als mitjans.

Ja ho deia Carme Junyent (quina gran pèrdua per a la llengua, el drets socials i el sentit comú representa la seva mort!), que ens ocupàvem massa de les formes i poc dels fons. Només s’ha de veure el cas de les meuques. Quanta tinta gastada per amonestar-me a mi per una paraula i que pocs mitjans per vetllar per la seguretat i la dignitat d’elles. I mira que hi ha hagut assassinats de meuques, i jo no recordo (corregiu-me si m’equivoco) que mai s’hagi fet un minut de silenci i un acte oficial per aquestes víctimes, que no són maltractades per un home, sinó per una colla, entre macarrons i clients. Només una honrosa excepció. Maria Veselova, assassinada per Volker Eckert, ha sigut honrada després de la mort a Sant Sadurní d’Osormort. L’artífex d’aquest homenatge pòstum amb forma de discretes flors i silenci respectuós, sense parafernàlies ni pantomimes: la regidora Carme Fàbregas, vídua d’un suïcida homicida. Admirable. Preneu-ne nota, Verge i cia.