Una cabana al port de Roses

El port de Roses, que havia tingut un paper fonamental tant en el moment de la fundació de la ciutat com en l’època medieval, quan era la principal entrada per mar del comtat d’Empúries, va ser el protagonista d’una petita nota a mitja pàgina publicada pel Diari de Girona el 16 de maig del 1932, en la què es recollia: “Joan Gil, de Roses, que vivia amb la seva muller, anomenada Dolors, fou assassinat per un individu anomenat Cristòfol, El Busca, el qual, després de cometre el crim, desaparegué de la vila acompanyat de la muller de la víctima. Immediatament, la Guàrdia Civil sortí a encalçar-lo i fou trobat a prop de Pontós i traslladat a la disposició del jutge de Figueres.”

Situat a l’extrem de llevant de la badia, motor econòmic de la ciutat, allà hi amarrava la flota pesquera, i sortien els productes empordanesos per via marítima. A més, mantenia relacions comercials amb Barcelona, Tarragona, la Provença i la costa italiana. Era un espai de vitalitat i oportunitats que va atraure moltes persones, algunes sense feina, com Joan Gil de San Facundo i la seva companya, Dolors Ortiz Ros, que el 6 de maig del 1932 van ocupar l’antiga oficina de l’encarregat de les comandes , una cabana decrèpita que feia més d’un any que romania sense amo. La parella, que fins aleshores havia conegut pocs sostres i intentava aixecar el cap sense gaire sort, va trobar en la barraca, sense aigua, ni llum ni vidres, un projecte de llar amb què recuperar la vida i l’estabilitat. Les cròniques recullen que en Joan era un home d’esperit pacífic, sofert i bo, que vivia resignadament la pobresa i fugia de les disputes i baralles, normalment, massa freqüents entre les persones de vida errant. No es resignava a la seva sort i cada matí sortia a buscar feina o recollia les sobres de la pesca, per omplir l’olla.Havien passat cinc dies des de s’havien instal·lat, que va trobar la Dolors parlant amb un home moreno, d’estatura regular, que es va presentar com a Joaquim Mur (la primera nota del Diari de Girona l’havia batejat com a Cristòfol), àlies El Busca. Conegut a les comarques perquè era un transhumant d’ampli historial que, com el seu malnom indicava, des de molt jove s’havia hagut d’espavilar, era eloqüent i encisador i no li va costar gaire guanyar-se la confiança de la parella, que li va obrir les portes del míser habitatge, on, mentre cada dia en Joan intentava guanyar-se la vida, El Busca festejava a la Dolors. Encara que no s’explica què li va passar pel cap quan va decidir que el company d’aquella dona li feia nosa, en el judici va deixar clar que se n’havia enamorat, que només seria seva i va planejar matar a en Joan Gil. El 16 de maig van trobar la víctima a l’exterior de la cabana, a tocar de la porta, mort a ganivetades al coll. El Busca i la Dolors havien desaparegut. Finalment, la guàrdia d’assalt els va trobar a Pontós. La Dolors va explicar que, com que no havia volgut ser infidel al marit, en Mur l’havia segrestat. Tancats a la presó, el 7 de juny del 1933 va començar el judici oral contra la parella. El fiscal demanava per a El Busca cadena perpètua i per a l’esposa, reclusió a perpetuïtat. Al final de la primera sessió, la Dolors fou exonerada de tota culpa. La vista va continuar, el fiscal va rebaixar el fet a homicidi i Joaquim Mur va ser condemnat a catorze anys, vuit mesos i un dia de presó i 5.000 pessetes d’indemnització per als hereus de Joan Gil. El Busca va deixar de voltar.