L’assassí atrapat perquè va menjar una maduixa

El 12 de novembre del 2005 –avui és compleixen 18 anys– René Georges Ferran, un empresari francès de 62 anys que vivia sol en un xalet de la urbanització Santa Margarida de Roses, havia de dinar amb un grup de compatriotes amics. No es va presentar a la cita i un dels amics va decidir anar a buscar-lo a casa seva, molt a prop del conegut edifici 600 de Roses. Quan hi va arribar va veure que un dels finestrals estava rebentat a cops de roc. No va gosar entrar sol, va anar a buscar l’amo d’un bar proper i junts van entrar i van descobrir que René Ferran era estirat a terra a l’habitació, mig despullat. Era mort, l’havien colpejat i asfixiat. Tot estava remenat, com seria l’escenari d’un robatori, però no semblava que faltés gaire res. Durant la inspecció ocular a l’escena del crim, els Mossos van trobar tres mostres de sang que no corresponien a la víctima: en un vidre, en una paret i sota el cos de Ferran. Extretes les cadenes d’ADN, es va comprovar que totes tres mostres eren del mateix individu. Es va introduir l’ADN del sospitós a la base de dades. No es va detectar coincidència amb cap perfil genètic. L’assassinat de René Ferran va passar a la carpeta dels casos no resolts. Però tenir l’ADN del sospitós sempre és un trumfo a favor de la policia. Van passar onze anys, però hi va haver un cop de sort. Va entrar a la base de dades d’ADN un perfil coincident amb el de la sang trobada a la casa de Ferran. Primer es va descobrir que l’ADN era coincident amb el que un lladre havia deixat en un habitatge assaltat a Castelló de la Plana. Un dels assaltants de l’habitatge va cometre la imprudència de menjar una maduixa mentre els seus companys intimidaven la víctima. La policia va analitzar el curull de la maduixa que havia mossegat i en va poder treure l’ADN. I va coincidir amb el de la sang trobada a l’escenari del crim de Roses i també amb dues mostres més d’ADN recollides en escenaris d’assalts amb violència perpetrats per una banda d’encaputxats a la zona del País Valencià. També es va descobrir que el lladre que havia mossegat la maduixa delatora tenia l’ADN arxivat per la policia holandesa per un cas del 2001. Fins aquí se sabia que un mateix home havia perpetrat tots els assalts perquè hi havia deixat el seu rastre genètic en sang, saliva... però no se sabia el nom de l’amo de l’empremta genètica. Fins que el març del 2016 la Policía Nacional va detenir a Castelló de la Plana Costel Roman, un romanès que llavors tenia 43 anys, per un cas de robatori a l’interior de vehicle, un delicte no prou greu perquè entrés a presó. I a la comissaria Costel va donar voluntàriament una mostra de saliva. Va ser el seu error i la sort per a la policia. L’ADN coincidia amb el de la maduixa i el de la casa de René Ferran. Havien atrapat l’assassí. Costel va admetre el crim, en el judici, el 2019, va demanar perdó, va dir que no havia robat res, i va acceptar quinze anys de presó.