“Una vida robada però mai oblidada”

“Una vida robada però no oblidada, sempre als nostres cors.” És el missatge que es va repartir dins d’un sobre amb llavors de margarides en l’homenatge que es va fer dilluns a Montse Sánchez, la botiguera assassinada a Palafrugell fa 15 anys, a l’entrada del pàrquing del Casal, escenari del crim, on un monòlit recorda la víctima i, de retruc, que l’assassí no ha estat mai desemmascarat. Molts canvis entre el 13 de novembre del 2008, data del crim, i el 13 de novembre del 2023, data del quinzè aniversari. Dilluns, mentre els assistents dipositaven flors a la víctima, feia un vespre càlid (estiuet de Sant Martí o canvi climàtic) i no bufava ni un bri de vent. Ben diferent del dia que Montse Sánchez va passar pel passadís on ara hi ha el monòlit per anar a buscar el cotxe, aparcat uns metres més endavant, on va ser cosida a ganivetades. Aquell vespre era molt fred i el fort vent que bufava segur que va impedir que potencials testimonis circulessin pel carrer i que se sentissin crits. El pàrquing, ara asfaltat, senyalitzat i il·luminat, aquell vespre era un terrer fosc. Josep Maria Martí, vidu de Montse Sánchez, ahir assenyalava amb exactitud el lloc on hi havia el cotxe d’ella i el punt exacte del pàrquing on a ell els mossos el van interceptar sense deixar-li arribar a veure què passava on es veien els llums d’emergència per dur-lo a la comissaria i sotmetre’l a un dur interrogatori. Va haver de donar moltes explicacions fins que els policies van veure clar que era a l’escena del crim perquè era un marit preocupat perquè la seva dona no havia tornat a casa a l’hora i patia que no li hagués passat res. Ell patia per un accident. L’havien assassinat. En Josep Maria, com els familiars de la Montse i amics de Palafrugell, on treballava, i de Pals, on vivia, han tornat un any rere l’altre a l’escenari a recordar-la. Esperant que sigui el darrer any que la recorden sense saber qui és el culpable. I també per lamentar-se perquè tenen la mala sort que l’ADN en el seu cas no ha servit per trobar l’autor de l’assassinat. El capellà que va oficiar la missa celebrada abans de l’ofrena floral va considerar que l’actitud dels familiars de la víctima, recordant-la i homenatjant-la, és tot un exemple. Aquest prevere, de la parròquia de Sant Martí, mossèn Rafel Felipe, ja no és el mateix que el que el 2009, en l’acte de commemoració del primer aniversari del crim, va instar l’assassí que s’entregués. “Com més tardis serà pitjor”, va advertir Brugada, que la nit que van matar Montse Sánchez, de camí cap a la rectoria, va passar per davant del safareig públic del carrer Ample i ja va veure la bossa de la víctima. El safareig, ara sense aigua però llavors ple, on l’assassí es va rentar deixant una reguera de sang a la paret, d’on els Mossos van treure la seva empremta biològica. Els mossos que ara porten el cas ja no són els mateixos que van interrogar en Josep Maria la nit del crim perquè sospitaven d’ell. Ara uns i altres tenen la seva esperança posada en aquest ADN per posar nom al criminal. Mentre esperen cada any posen flors al monòlit de la Montse. Les deixen el temps de l’homenatge. Després les treuen. Les robaven.