Erupció de l’Etna, atracció del volcà

L’Etna, de Sicília, torna a ser notícia aquests dies perquè ha tornat a entrar en erupció i ha deixat unes impressionants imatges del roig de la lava escorrent-se per la neu que ja cobreix el cims del volcà actiu més gran d’Europa, un enorme massís muntanyenc de 3.300 metres d’altitud amb nombrosos cràters que, de tant en tant, escupen foc, roques i cendres. L’Etna, que sempre sol fumejar per recordar que està viu, sempre m’ha creat una gran fascinació, i encara que tinc ben propers els volcans de la Garrotxa (Croscat, Santa Margarida, Rocanegra, Sant Francesc...) i els puc veure, mirar i trepitjar quan vulgui, no em provoquen l’atracció de l’Etna, tan perillós com atractiu. Em crea tanta curiositat saber què fa el monstre volcànic sicilià, que miro de connectar-me a les webcams que emeten en directe imatges des de diferents punts del volcà (cim del cràter, Etna Nord, Etna Sud, Etna sud-est, Piano Provenzana, Rifugio Sapienza, Mascalucia...) M’hi puc passar llargues estones, veient-lo incandescent des de diferents cantons. És tot un espectacle, contemplar l’Etna, on la llegenda diu que va morir el filòsof Empèdocles, que va caure, o es va tirar, dins d’un cràter. D’aquí ve que un dels cràters més elevats, més arriscats de visitar, porti el nom del cràter del filòsof. Digueu-me beneita, però trobo molt més apassionant contemplar l’Etna, encara que sigui des de la pantalla, que no pas veure segons quina sèrie o pel·lícula. Vaig visitar per primera vegada l’Etna l’any 1991, uns mesos abans que la Cosa Nostra assassinés el jutge Giovanni Falcone a l’autopista de Palerm), i vaig viure aquella estranya sensació de emoció i risc de trepitjar la terra encara calenta que havia escopit el volcà. En aquella ocasió vam pujar un tram amb un telecadira, mentre podíem veure al nostre costat esquerre la ferralla rebregada dels remuntadors anteriors, que una colada de lava s’havia encarregat d’inutilitzar. L’Etna, demostrant-nos que qui mana i qui té la força és la naturalesa. Hi vaig tornar a pujar el 2014 i, amb tants anys de diferència, l’Etna ja havia sigut proclamat patrimoni de la humanitat i, com a element natural viu que és, havia canviat i havia parit altres cràters que abans no hi eren. Com ara el que anomenen “cràter silvestre”, que sembla fet exprés per ensenyar als visitants com és un volcà. Accessible, de bon pujar, apte per a la mainada, una preciositat de la naturalesa. Sembla de pessebre. I la darrera cita (sobre el terreny, perquè virtualment el veig quan vull) amb l’Etna va ser aquest febrer. Aquell dia Sicília estava en alerta per tsunami després del terratrèmol de Turquia. Però això no ens va impedir arribar fins a l’Etna. Estant en alerta era millor ser a la posició elevada del volcà? O pitjor, si es produïa una inesperada erupció? No ho sé. L’atracció del volcà és irrefrenable. Hi vam anar. Sense pujar al cim, que aquells dies també estava tot nevat. En canvi, llegeixo al digital La Sicilia.it que dissabte, amb l’Etna nevat i en erupció, els serveis d’emergència i l’exèrcit van haver d’anar a rescatar dos joves senderistes, de 22 i 23 anys, que estaven al límit de la congelació a dos mil metres al massís volcànic. Van tenir sort que un tercer company va aconseguir arribar a un refugi i donar el senyal d’alerta. Tampoc devien poder resistir l’atracció del volcà i van arriscar la vida. Vaig a mirar una estona l’Etna a través de les webcams. Ara és més segur.