Tragèdies que es repeteixen per festes

L’any 2024 comença tenyit de negre. Després de la notícia el dia 2 de gener de la troballa d’un nen, acabat de néixer, mort dins d’una paperera a la Bisbal d’Empordà, i de l’assassinat inexplicable d’un pagès ancià al Segrià la vigília de Reis, el dilluns 8, primer dia normal després de festes, salta la notícia que han trobat morts un pare, Francisco Berenguer Moreno, i els seus fills, nen i nena, de 10 i 7 anys, en un pis a Barcelona. Tres casos oberts en el moment d’escriure aquesta crònica. Els comunicats oficials indiquen que totes les hipòtesis estan obertes en el cas de la mort dels nens i el seu pare, però s’apunta a la possibilitat que es tracti d’un cas del que ara s’anomena violència vicària, que parlant en plata vol dir que el pare ha matat els fills i s’ha suïcidat ell per crear un patiment a la mare. Hauria obert el gas. Tot i que el TSJC també s’ha afanyat a anunciar que no hi havia denúncies prèvies de la parella. El cas, d’alguna manera, va fer rememorar uns fets que en aquest diari vam viure molt directament ara fa exactament 30 anys. El dilluns 10 de gener, el dia de la tornada a la normalitat després de les festes nadalenques i Reis, ens va arribar una carta anònima a la redacció. La carta, signada el dia 4 de gener, no tenia remitent, però l’autor, un home, acompanyava l’escrit amb tres fotografies d’ell i del seu fill, un nen petit. I el missatge de la missiva no podia ser més dramàtic. L’home explicava les seves funestes intencions, que tenia planificat de matar-se i emportar-se amb ell el seu fill. El motiu, que no podia suportar que la seva excompanya, la mare del nen, aconseguís separar-lo del fill. La lectura de la carta va provocar una esgarrifança majúscula a aquesta cronista. El dia de Reis treballava i li va tocar redactar una trista notícia: un cotxe, –un Peugeot 405 amb matrícula GE 4127 AN– s’havia estimbat a la carretera de Sant Pere de Rodes i havien mort el conductor, Juan Pedro Morcillo Quiles, de 30 anys i veí de Castelló d’Empúries, i el seu fill Christian, de 4 anys.

Seria Morcillo l’autor de la carta? Va costar poc de confirmar-ho amb les fotografies que havia enviat. Era ell. Quina impotència. I si la carta hagués arribat abans? Però ja no hi havia res a fer. Havia complert el que havia anunciat. No va ser un accident, va ser un crim i suïcidi. Ara en diríem cas de violència vicària.

El cas de Barcelona també ens pot transportar a un altre tràgic cas ocorregut pels volts del Nadal del 2007 a Caldes de Malavella. Una mare, Esperanza Cortés, i les seves dues filles, Wanda i Alicia, van ser trobades mortes i aviat es va arribar a la conclusió que la dona, vídua de feia poc, no havia sabut afrontar la situació i havia matat les nenes i ella s’havia suïcidat. Va ser precipitat. Setmanes després, els resultats de les anàlisis toxicològiques van demostrar que totes tres van morir per intoxicació de monòxid de carboni. La xemeneia, que va fer una mala combustió, en va ser la culpable. Les històries es repeteixen, però no sempre tenen el mateix rerefons.