El cas Cristina Bergua i la visió d’un veterà detectiu

El cas de Cristina Bergua, la noia de 16 anys de Cornellà de Llobregat desapareguda el 9 de març del 1997, que abandera la investigació i la recerca de les persones desaparegudes sense causa aparent, acapara cada 9 de març l’atenció dels mitjans i de la societat. Cristina Bergua té un monòlit que la recorda a Cornellà, molt a prop d’on va desaparèixer, on en moltes ocasions s’han fet els actes oficials del Dia de les Persones Desaparegudes amb parlaments de responsables polítics i membres d’Inter-SOS, l’associació d’ajuda a familiars de desapareguts que van fundar els pares de Cristina Bergua, una associació pionera que aquest any s’ha dissolt. Responsables dels Mossos, que van heretar la investigació del cas que va encetar la Policía Nacional, mantenen encara contactes amb els pares de Cristina. I aquest any, el pare, Juan Bergua, va intervenir en la roda de premsa que es va fer per difondre les dades policials de les desaparicions a Catalunya. El cas mai resolt de Cristina Bergua no s’oblida des de cap sector.

Qui tampoc l’oblida i se’l mira amb la recança de pensar que no es van esgotar totes les vies d’investigació és el veterà detectiu Jorge Colomar, que encara té ben guardat i custodiat l’informe que va realitzar el 1997 i que va entregar a la Policía Nacional. Jorge Colomar és un home amb un currículum digne d’una novel·la negra: va ser clau per a la detenció de Josep Ribot, condemnat per l’assassinat de la seva xicota, Esperança Comas, mai trobada; va participar en la investigació (l’hem vist a Crims) en el cas de l’assassinat de Mari Carmen Castell Vidal a Ulldecona, en el primer doble crim atribuït a Ramon Laso, el van acusar de segrest perquè va dur per la força un pròfug de la justícia que va trobar a França... El 1997 intervenia en el programa Cas obert de TV3, que va tractar el cas Bergua. La direcció li va encarregar que fes una investigació sobre el cas. Ho va parlar amb els pares i es va posar a investigar. Colomar va recollir el testimoni d’amigues de Cristina que van coincidir a explicar que la noia tenia la intenció de tallar la relació que mantenia des de ja feia uns tres anys (des que en tenia 13) amb un noi 10 anys més gran que ella: Javier Román Reus. I a totes els havia dit durant aquella setmana que el diumenge, el dia 9, aniria a casa seva per dir-li que deixava la relació. Aquell dia va desaparèixer. L’informe també recollia que el xicot era un noi sense ofici ni benefici, que vivia de la seva mare, a qui no tractava gaire bé. Un noi que no tenia cotxe però que solia moure’s amb el Renault 9 d’un amic molt fidel, l’Edu. I apuntava que solien anar a buscar garrafes d’aigua a una font d’una zona que en deien “la muntanya de l’emissora”. Una zona boscosa. Un punt que el detectiu apuntava com a possible lloc on haguessin dut Cristina. L’informe també indicava que a vegades Javi anava a una finca d’uns parents a Olesa de Montserrat. Però –lamenta Colomar ara– mai es van investigar aquests punts, com sí que es va buscar a l’abocador després que un anònim apuntés que havien llençat el cos de Cristina en un contenidor. Javier, el xicot de la noia, sempre ha sigut sospitós, però mai se l’ha encausat. Han passat 27 anys. El crim ha prescrit.