Rafa Márquez, ‘in memoriam’

Rafael Rafa Márquez González, inspector de la Policía Nacional ara ja jubilat, ha mort a Fuengirola als 69 anys. Rafa Márquez, que va estar molts anys destinat a Girona, va tenir un paper cabdal en la resolució del cas del segrest de Maria Àngels Feliu. Juntament amb el seu company l’inspector Antonio Sánchez Dalmau, van elaborar aquell informe de treball policial on s’exposaven tots els indicis que assenyalaven que dos policies municipals d’Olot, Toni Guirado i Pep Zambrano, es perfilaven com a segrestadors de Maria Àngels Feliu, tal com finalment es va demostrar que era. Márquez i Dalmau van elaborar l’informe a partir de les informacions que els va aportar el llavors cap de la Policia Local, Manel Gómez Paz, a partir del testimoni d’un altre municipal, Rafael García Camargo, que sabia de primera mà que Guirado i Zambrano planificaven el segrest perquè li havien ofert participar-hi. Convençuts que tenien la línia bona, els inspectors Márquez i Dalmau van anar a aportar les dades al jutjat i al fiscal Carles Ganzenmüller, que no els van fer cas dient-los que la Guàrdia Civil ja tenia el cas encarrilat cap a un altre costat. Així que l’informe va quedar guardat al calaix fins que Márquez el va ensenyar a la llavors seva dona, Carme Puig, llavors cap de premsa del Govern Civil, que va aconseguir, esquivant fiscal i jutge, que la Guàrdia Civil seguís la pista i resolgués el cas. L’inspector Márquez, doncs, va ser una peça clau en la resolució del cas i va haver de declarar com a testimoni en el judici, que es va celebrar a Girona el 2003, quan ell ja estava destinat a Fuengirola. Márquez era un policia meticulós conegut per la perfecció en els redactats dels seus informes, que destacaven, per ben fets, entre tots els de la comissaria. Home serè i tranquil. Si amb el seu binomi practicaven mai la tàctica del policia bo i el policia dolent, no dubto que a ell li tocava fer el paper de bo. El de dolent no hauria estat creïble. No tenia estampa per fer de dolent. Com a policia judicial coneixia bé el món de la droga i, en la seva faceta més didàctica i social, havia participat en xerrades destinades a joves per mostrar-los-en els riscos i les conseqüències. Els casos i les investigacions els afrontava amb molta calma, les presses no constaven al seu manual d’actuació. Home curós i prudent, vigilava molt on trepitjava. Guardo en el record un dia que junts ens vam endinsar a les Gavarres amb un Nissan Patrol no logotipat de la Policía Nacional per mirar de trobar el punt on se suposava que hi havia enterrat un desaparegut a Girona. A la comissaria, primer i al nostre diari, després havia arribat un anònim amb un mapa que assenyalava el punt. Ell es movia amb molt de compte i es va esgarrifar quan jo, impacient i àvida de trobar indicis, em vaig enfilar al sostre del vehicle policial per veure més enllà. Es va afanyar a donar-me la mà per baixar. Temia per la meva seguretat. Gràcies, Rafa, per la teva paciència, i el temps que ens vas destinar i la teva confiança. Et recordem com el policia tranquil que eres.